Estem en la recta final de la campanya
electoral de les eleccions catalanes del proper 25 de novembre, unes eleccions
diferents de totes les anteriors perquè estan marcades per una manifestació de
dos milions de persones a Barcelona reclamant la independència i per la decisió
del President de la Generalitat d’encapçalar aquest procés.
“El Mundo”, un diari molt proper al ‘think
tank’ del Partido Popular ha decidit publicar un esborrany
d’un informe policial del que cap comandament o responsable ministerial
sembla tenir cap coneixement, en el que s’acusa de corrupció al President i a
persones significades del seu partit polític.
La primera reacció de molts de nosaltres ha
estat considerar aquestes acusacions com un atac de l’Estat espanyol contra qui
avui és el cap visible del procés d’independència de Catalunya.
És evident que no hi ha res d’innocent publicar
aquesta informació en aquest moment concret i és del tot clar que al darrera hi
ha una intencionalitat política.
Però quina és aquesta intencionalitat? Hi
ha dues respostes a aquesta pregunta. La més simplista (que no es pot descartar)
seria un intent d’embrutar la imatge del President Mas per evitar que obtingui
la representació parlamentària que li cal per a dur a terme el procés amb prou
força.
El problema d’aquesta primera resposta és
que estaríem menyspreant la capacitat dels serveis d’intel·ligència espanyols o
dels seus col·laboradors.
Estaríem assumint que no saben que un atac
d’aquestes característiques, sense evidències suficients per a confirmar les
acusacions, genera un efecte contrari al que teòricament es pretén: un suport
massiu de recolzament al nostre President, injustament atacat per un mitjà de
comunicació espanyol per membres de la policia i/o de l’estat.
Ha estat així en tots els casos: no fa tant,
el President de la Generalitat Valenciana va guanyar per majoria absoluta
malgrat les acusacions de corrupció contra ell en campanya (o gràcies a aquests
mateixos atacs). I en aquell cas, les acusacions eren formals, amb la decisió
d’un jutge de processar a Camps.
El segon problema d’aquesta hipòtesi és la
data triada per a llençar aquest atac. Si el que vols és fer mal amb documents
que semblen ser poc contundents, perquè deixar tants dies entre la publicació
de la notícia i les eleccions? Han donat prou temps a la resta de mitjans i al
mateix President per rebatre o per posar en dubte la veracitat d’aquestes
acusacions.
I el tercer problema és que el President i
els dirigents de CiU saben que rebran aquesta mena d’atacs des que van assumir
el lideratge en aquest procés. Serien tan innocents com per tenir aquesta mena
de comptes a Suïssa? No ho crec.
Quina pot ser doncs la intencionalitat d’aquest
atac? No serà precisament contribuir a una majoria absoluta de CiU? I si és
així, amb quin motiu?
Evidentment, ni el President ni CiU ni el
procés cap a la independència no surten beneficiats d’un atac d’aquestes
característiques, de manera que la iniciativa dels atacs recau exclusivament en
l’aparell de l’estat.
L’estat ha adquirit plena consciència que
el resultat de les eleccions ens condueix a la celebració d’un
referèndum/consulta sobre la independència de Catalunya (i això no ho desmenteix
cap ni una de les enquestes).
Com pots parar-ho? Negociant i cedint. Així
van aconseguir aturar els canadencs la secessió del Quebec i probablement així
intentaran els britànics aturar la secessió d’Escòcia.
Només així es pot dividir un moviment com
el nostre: que alguns dels qui avui demanen la independència vegin satisfetes
part de les seves aspiracions i prefereixin conservar-les abans que
enfrontar-se a la incertesa d’un canvi com és la secessió. Tornar a deixar en
minoria els que volem la independència en qualsevol cas. Cedint en recursos i
competències, amb reformes constitucionals o el que calgui per no perdre una
part tant important del territori actual de l’estat espanyol com és Catalunya.
I si estiguessis disposat a cedir o a
negociar, quin escenari preferiries? Majoria absoluta de CiU amb el PP de
segona força, per posar un exemple, o una majoria simple de CiU amb ERC de
segona força?
Jo ignoro quina seria la resposta del
President davant d’una oferta seriosa de negociació. És probable que els
artífex d’aquests atacs s’equivoquin amb el President i pensin que aquest s’avindrà
a negociar i aturarà el procés.
També és possible que si el President s’avingués
a negociar, el procés no s’aturés per la força de la pròpia gent, convençuda de
que aquest és el camí.
Jo vull creure que el President Mas seguiria
endavant amb el procés en qualsevol cas, però qui en pot estar segur al cent
per cent, tret d’ell?
No haurà començat l’estat espanyol, a la
vista del nul impacte que el discurs de la por ha tingut en nosaltres, a
treballar per definir l’escenari més convenient per negociar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada