Benvingut al bloc.
Passa i fes-hi una ullada. No tens gaire cosa a perdre, tret del temps.

dijous, 2 de juny del 2011

Les acampades: No els demanem la lluna

Ja feia molt de temps que em preguntava a mi mateix quan trigaríem tots a sortir al carrer i ens posaríem a cremar contenidors d'escombraries.

Era molt estrany que en una situació d'abús de poder excessiu i humiliant per part del que anomenem "mercats financers", (que no són més que persones i empreses amb noms i cognoms i molts, moltíssims diners amb els que jugar), i amb la evident i gens dissimulada complicitat dels governs i dels polítics elegits per tots nosaltres per a representar-nos i per a gestionar els nostres béns i els nostres recursos, ens quedéssim tots quiets mirant com el nostre veí era desnonat per no poder fer front a la hipoteca, o com el nostre cosí es trobava de sobte en l'atur després de treballar al mateix lloc trenta-cinc anys.

Jo em vaig quedar astorat en sentir fa temps al telenotícies, a l'anterior Ministre d'Economia i Finances del Govern espanyol, el Sr. Solbes atorgant 90,000 milions d'euros a fons perdut a la banca, sense cap exigència de devolució ni del capital ni tan sols dels inexistents interessos, amb les paraules (no se si textuals però gairebé): "confiem" que els utilitzaran per a donar crèdit a les famílies i a les empreses.

Aquests diners són meus. I del veí desnonat. I del cosí en l'atur. Són nostres. No són dels bancs ni dels governs. Són els teus diners.

Cada x anys escollim els qui ens han de representar al Parlament europeu, a les Corts espanyoles, al Parlament de Catalunya, als ajuntaments.
Els partits polítics i les institucions que ells governen deuen diners als bancs i "mercats financers".
I en necessiten cada dia, de diners. I els cal endeutar-se més encara. I han de tornar interessos. I quan els "mercats financers" creuen que no els podran pagar, els encareixen el preu del diner i els obliguen a pagar més interessos.

Un bon dia els mercats financers ensopeguen amb la seva pròpia brutícia i corren a cercar diners dels governs per a "salvar-se". Ni es molesten en retallar-se les bonificacions o a tirar mà de les seves butxaques plenes. Saben que els governs els regalaran aquests diners (nostres), per que els tenen agafats per on no sona.

No fa massa que a les Corts de Madrid es va aprovar concedir diners a concessionàries d'autopistes madrilenyes que havien errat en els seus càlculs del nombre de vehicles que passarien pels peatges (a Madrid tens l'alternativa d'anar per l'autovia gratis que passa pel costat de l'autopista. Algú hi hauria d'haver pensat)

Enlloc de sortir a cremar cotxes i contenidors com a la banlieu francesa o a los Angeles l'any 1992, un grup de gent va decidir acampar al centre de Madrid. I a Barcelona. I a un munt de ciutats més.

Hi ha confusió, intents de manipulació, manca de coordinació, força propostes equivocades i manca de solucions.

Però han estat i són protestes pacífiques. I en això cal felicitar-los. Han sabut evitar ser controlats per grups violents fins ara, i això no és gens senzill.

I evidencien que molts (moltíssims més dels que acampen), n'estem fins a la bola de la impunitat amb la que els "mercats financers" i els qui ens governen, retallen despesa, apugen interessos, deslocalitzen, desmunten a trossos l'estat del benestar, les pensions, els sous dels funcionaris, els drets adquirits pels treballadors en segles de lluita.

Amb els meus diners, els del veí desnonat, els del cosí en l'atur.

No els demanem solucions als acampats. Demanem-nos-les a nosaltres mateixos.
No els demanem la lluna. Agraïm-los que hagin dormit al ras, per a que fer que la resta pensem com conquerir-la.