Benvingut al bloc.
Passa i fes-hi una ullada. No tens gaire cosa a perdre, tret del temps.

divendres, 29 de maig de 2015

La victòria d'Ada Colau ens pot apropar a l'independència


La independència de Catalunya necessita de tres elements per a fer-se realitat: la voluntat majoritària dels catalans, la determinació dels nostres representants polítics i l'acceptació per part de la comunitat internacional.

La voluntat majoritària dels catalans queda demostrada cada cop que hi ha eleccions i aquest cop no ha estat diferent.
Pel que fa a la determinació dels nostres representants polítics, jo preferiria menys ambigüitat i una aposta més clara per la independència. Però els concedeixo el benefici del dubte. Veurem què succeeix amb Unió Democràtica i quina decisió pren CDC si UDC diu que no vol la independència.

El que trobo més interessant en aquest moment és el tercer dels elements: l'opinió dels governs dels països que poden fer realitat el reconeixement internacional del nou estat català.

Sabem de fa temps que un dels actius més potents que té l'independentisme és l'enorme deute de l'estat espanyol.
Fins ara, la comunitat internacional confiava en que si Catalunya acabava declarant la independència, aquest deute seria satisfet perquè podien comptar amb la "formalitat" de les forces que estan al capdavant del procés, així com amb la necessitat de l'estat espanyol d'acceptar la inviabilitat del seu estat sense l'aportació al PIB de Catalunya i amb la totalitat del deute en cas de no-acord.
I mentre Catalunya no fes el pas, el pagament també quedava garantit des de la modificació de la Constitución espanyola a instàncies de la troika i per la continuació de l'espoli fiscal a Catalunya, País Valencià i les Illes.

Però aquesta percepció pot haver canviat arran dels resultats electorals del 24 de maig.
La victòria de la candidatura de Barcelona en Comú, encapçalada per Ada Colau, ha tingut un fort ressò en la premsa internacional i no tinc cap dubte que també està sobre la taula dels analistes dels principals governs europeus i nord-americans.
La propera alcaldessa de Barcelona és una persona coneguda per haver lluitat per les persones contra les injustícies del sistema i els interessos bancaris.
El moviment del 15-M, Podemos, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, són prou coneguts arreu i són moviments que existeixen també en aquests països.

Quina lectura en faran els governs, especialment aquells que són creditors de l'estat espanyol o els representen (Alemanya, Estats Units, França, Holanda...)?
Segurament una de les primeres lectures és que l'estat espanyol ja no és garantia de retorn del deute si els nous governs locals, regionals i potser el mateix govern espanyol és conquerit per Podemos o de partits de la seva òrbita. Abans potser hi havia incertesa en el cas de la independència de Catalunya. Ara també hi ha incertesa en cas de que Catalunya segueixi dins de l'estat.

Podria ser que ara mateix, en el joc de cartes de la política internacional, la garantia de que recobraran els diners del deute de l'estat espanyol ja no estigui en la continuïtat del mateix estat, sinó en la victòria de les forces independentistes el proper 27 de setembre.
I en afavorir un acord amb Catalunya que els garanteixi el retorn del préstec. A canvi del reconeixement del nou estat, és clar.

Farem bé d'observar els moviments d'aquests governs en els propers mesos.
Aprofito per a agrair a l'alcalde de Dublín el seu posicionament.