Benvingut al bloc.
Passa i fes-hi una ullada. No tens gaire cosa a perdre, tret del temps.

dilluns, 6 de febrer del 2012

Som majoria Què ens atura?

El 27 de gener, una enquesta de Gesop per a El Periódico, revelava que un 53,6% dels enquestats votarien "sí" a la independència en un referèndum oficial, mentre que els partidaris del "no" quedarien en un 32%.
El Periódico és un mitjà de comunicació gens procliu a l'independentisme, tal i com s'ha evidenciat en un gran nombre d'ocasions com ara l'intent de desincentivar la participació a la consulta sobre la independència a la ciutat de Barcelona el 10 d'abril de 2010, amb l'editorial de dos dies abans "Així no"

Aquesta enquesta reflecteix prou el que veiem al nostre voltant: l'independentisme creix cada dia a Catalunya a mesura que els activistes per la independència aporten més i més arguments racionals sobre la viabilitat d'una Catalunya independent, i encara més quan escoltem els pobres arguments que els partidaris del "no" aporten al debat.
Els catalans hem deixat de preguntar-nos si seria millor o pitjor ser independents o seguir sent espanyols. Hem assumit que només hi ha una resposta a aquesta pregunta.

Tot i així, la mateixa enquesta revela també una dada molt important si volem entendre què ens atura: un 60,4% creuen que el no a la independència seria la opció guanyadora si es celebrés ara el referèndum.
Potser el que ara ens toca és canviar aquesta percepció.
Som la majoria i ho volem. Quin motiu tenim per pensar que els que guanyaran seran els altres?

És evident que des de l'estat espanyol ens arriben onades de missatges fent-nos creure que no tenim prou força. Resulta evident també que un bon grapat dels nostres representants polítics s'entesten a voler fer-nos creure que no es pot convocar un referèndum perquè el perdríem. Sumem-hi els mitjans de comunicació unionistes, majoritaris a casa nostra (els principals diaris, per exemple) i la imatge de sotmetiment de la societat catalana a la legalitat espanyola per molt injusta i arbitrària que aquesta sigui amb nosaltres, els mateixos catalans.
Potser en aquest país petit i peculiar que som, no trobarem la manera d'articular una força política que com l'SNP a Escòcia sigui capaç d'agrupar tots els independentistes (que repeteixo, som la majoria dels ciutadans d'aquest país). Però no hem de deixar d'intentar contrarestar aquesta forta pressió informativa que vol fer-nos veure que el que passa al nostre voltant no és la realitat.
Hem de fer-nos visibles al carrer. La visibilitat és la clau.
Ja hem aconseguit que parlar de la independència sigui el més normal. Que aquest debat estigui present dia sí i dia també. Cal seguir empenyent per a que estiguem preparats per actuar quan arribi el moment.

La caiguda del Mur de Berlín el 10 de novembre de 1989, va succeir com a conseqüència d'un desig alimentat per un degoteig d'esdeveniments que van despertar en el poble alemany, a ambdós costats del Mur però molt especialment en el costat oriental, la creença de que en aquell precís instant de la història, aquell desig era factible. I estic segur de que cap d'aquells alemanys n'estava convençut al cent per cent de que era possible enderrocar el mur. Va ser suficient, però, un discurs ambigu en un moment concret, transformat en notícia per un mitjà de comunicació, per a que la gent sortís al carrer. I quan van ser-hi i van trobar que eren molts, moltíssims, ningú no va poder-ho aturar.

Com els alemanys orientals dels mesos previs a la caiguda del Mur, els catalans desitgem majoritàriament ser lliures però no ens acabem de creure que això sigui possible. Malgrat tot, n'hi haurà prou amb una guspira, un fet concret, per a que sortim tots a una.
La guspira pot ser la convocatòria simultània de referèndums oficials (i per tant trencant amb la legalitat espanyola) als Ajuntaments adherits a l'Associació "Municipis per la Independència". Pot ser la "Marxa per la Independència" que està començant a organitzar l'Assemblea Nacional Catalana. Pot ser una sentència del Tribunal Suprem destruint el sistema educatiu català tal com el coneixem. La guspira que ens faci sortir  pot ser qualsevol cosa que avui ni ens imaginem ni podem preveure...
Esteu atents. A veure si després de tant de temps treballant per la independència el dia que arribi va i us agafa despistats.