La proposta feta dimarts 25 de novembre pel M.H. President Mas, requereix d'una llista unitària per a que el resultat sigui entès a la comunitat internacional com un Sí inequívoc a la independència.
Com bé diu el President, la suma de diverses llistes, tot i donar al Parlament la legitimitat per iniciar la construcció del nou Estat, podria ser interpretable en el sentit que els electors podrien haver votat per altres raons que no únicament la independència.
Aquí rau doncs la contradicció de la proposta del President. Si volem que les eleccions siguin de debò un plebiscit, no n'hi ha prou amb fer una llista unitària: cal que aquesta llista tingui un sol punt de programa, la declaració unilateral de independència si es guanya. És a dir, el mandat al Parlament que comuniqui formalment a la comunitat internacional i a l'estat espanyol, la voluntat de Catalunya d'esdevenir un estat independent.
Però aleshores, com es governarà Catalunya en els 18 mesos posteriors a les eleccions, fins a la Proclamació formal de la independència un cop les estructures d'estat estiguin creades?
Amb quins criteris polítics es crearan aquestes estructures d'estat? Qui ho decidirà?
Els electors no hauran pogut triar quin model d'estat volen ni amb quins criteris econòmics i socials es construirà.
Un cop fetes les preguntes, la resposta és molt clara. Les eleccions plebiscitàries només han de servir per a declarar la independència. Immediatament, el Parlament s'ha de dissoldre i convocar unes noves eleccions.
El missatge al món estarà enviat. Ras i clar.
Les noves eleccions han de ser doncs constituents, i aleshores, els diferents partits polítics han de presentar ja el seus models per al nou estat. El Parlament i el Govern que en resultin hauran de dur a terme la construcció de les estructures d'estat, ara ja amb els criteris polítics que la ciutadania consideri.
Amb aquest plantejament, la llista unitària no només és possible, sinó que a més, no es limitaria només a CDC i ERC, sinó que hi cabrien tots els independentistes, com ara les CUP.
El missatge al món estarà enviat. Ras i clar.
Les noves eleccions han de ser doncs constituents, i aleshores, els diferents partits polítics han de presentar ja el seus models per al nou estat. El Parlament i el Govern que en resultin hauran de dur a terme la construcció de les estructures d'estat, ara ja amb els criteris polítics que la ciutadania consideri.
Amb aquest plantejament, la llista unitària no només és possible, sinó que a més, no es limitaria només a CDC i ERC, sinó que hi cabrien tots els independentistes, com ara les CUP.
