Benvingut al bloc.
Passa i fes-hi una ullada. No tens gaire cosa a perdre, tret del temps.

dilluns, 4 de juliol de 2016

Un RUI sense DUI, Assemblea?



Els propers 15 i 16 de juliol, els membres d’Assemblea estem cridats a votar en una consulta interna, si «Vols que l'ANC exigeixi a les institucions catalanes que convoquin el poble de Catalunya a un Referèndum per DECIDIR sobre la Independència?»

En el web d’assemblea, podeu trobar l’argumentari en favor del RUI (http://assemblea.cat/sites/default/files/Consulta2016/argumentari_referendum_independencia.pdf)
Jo personalment trobo mancat de realisme, i m’agradaria que hi hagués un debat més ric sobre si aquest és el millor camí.

En la intervenció del professor Abat Ninet al Parlament de Catalunya, per exemple, ell definia així el full de ruta que al seu parer (que jo comparteixo) era el millor:
«El full de ruta és aquest: la setmana que ve es proclama una DUI amb el 48% dels vots actuals. Els 72 diputats del parlament tenen majoria absoluta. I el mateix dia, exactament el mateix dia, es convoca un referèndum en què es demanarà si la gent aprova la independència ja declarada. I qui diu la setmana que ve, diu d’aquí a uns quants mesos. Però, sigui com sigui, el full de ruta és DUI més referèndum, i no esperem els divuit mesos.»

Per tant, vull comentar-vos els meus dubtes sobre els diferents punts de l’argumentari de ANC, amb l’esperança que algú dels qui consideren que aquest és el millor camí, me’ls sàpiga resoldre:

1. El RI és un altre 9N? Quina diferència hi ha?

L’argument d’ANC és que el RI és vinculant i afirma que el referèndum «suposarà el marc jurídic per a una decisió sobirana».

No. Els referèndums no són mai vinculants jurídicament. Poden ser-ho políticament, però no suposen cap «marc jurídic». I encara menys sense la ruptura prèvia amb l'ordenament jurídic espanyol. Aquest argument no té cap base.

2. Si el RI no és pactat forçarem al Govern i a les institucions a desobeir la legalitat espanyola?

«No pot haver-hi voluntaris a les meses com el 9N, per tant, se’ls ha de donar seguretat amb el control de les forces d’ordre públic a les ordres de la Generalitat. Hi ha d’haver observadors internacionals, una estructura administrativa electoral neutral, etc.»

ANC no respon la pregunta. La única resposta a aquesta pregunta és Sí. Si es fa un RUI cal desobeir la legislació espanyola perquè no s’ha trencat prèviament amb aquesta legislació. És a dir, no s’ha fet la DI. I això deixa en indefensió jurídica als funcionaris, per exemple, als qui exigim un compromís amb Catalunya que no exigim als nostres parlamentaris.

3. Veieu dificultats per a fer aquest Referèndum? Penseu que és més fàcil fer el Referèndum que aprovar una Constitució tal com preveu el Full de Ruta actual?

Aquí estem d’acord que la idea d’un referèndum constitucional previ a la independència és de bojos.

4. Podem confiar que sense acord dels partits es podrà fer?

La resposta d’ANC és que «No interpel·lem els partits, el nostre interlocutor ara són les institucions: Govern i Parlament. (...) Si hi ha demanda ciutadana els partits no s’hi oposaran.»

Tampoc no veig que es respongui a la pregunta. Vam assistir a interminables discussions sobre la data i la pregunta del 9-N entre els partits polítics. A fi d’encabir Unió i ICV, es va aprovar una pregunta absurda. I més tard, el President Mas va canviar la consulta sobre la independència del 9N en un procés participatiu. Esteu segurs que no cal l’acord dels partits en el com, el què i el quan?

6.Per què cal ara aquest Referèndum d’Independència?
«Perquè amb el Referèndum, la decisió, la pren el poble directament i de manera innegable. No hi ha cap altra via més legítima, clara i efectiva cap a la independència.»

Perdoneu, però tenim un Parlament amb majoria absoluta independentista. Una DI és perfectament legítima, clara i efectiva, mentre que un referèndum amb poca participació pot ser una via poc clara i poc legítima encara que es guanyi.
D’altra banda, un referèndum unilateral no sempre és una eina ben vista per la comunitat internacional. Si recordem el cas recent d’Ucraïna, on una part del territori (pro-rusa) s’hi volia independitzar, veurem que països com Alemanya el consideraren il·legal (http://www.auswaertiges-amt.de/EN/Europa/Aktuell/140512_RfAB.html?nn=479786)

«El Referèndum ens permet proclamar la independència si s’obté un suport majoritari; el Parlament de Catalunya necessita mostrar a la comunitat internacional que la independència és la decisió majoritària del poble de Catalunya i no hi ha millor manera de comptar-nos definitivament que mitjançant un Referèndum amb una pregunta directa i binària sobre la Independència»

La comunitat internacional és qui ens exigirà fer un referèndum si prèviament hem declarat la independència, precisament per esvair dubtes sobre el suport de la població a aquesta mesura. Mentre que si el fem nosaltres mentre encara som un «afer intern» de l’estat espanyol, no podem esperar cap suport d’altres estats, pel principi de no ingerència.

7. El Referèndum, és compatible amb el Full de ruta?
«Plenament. Cal només retornar al programa electoral de Junts pel Sí, o al document del procés constituent del Consell de Transició Nacional, que el preveia, fent el Referèndum d’Independència després d’aprovar la Llei de transició jurídica.»

La Llei de transició jurídica va acompanyada d’una Declaració d’Independència o no? Perquè si no es fa una DI, si seguim sent part de l’estat espanyol mentre organitzem, fem campanya i fem el referèndum, com apliquem aquesta llei?

8. Quina diferència hi ha amb la proposta del Full de ruta de fer un referèndum d’aprovació de la Constitució que al mateix temps validi la independència?

Cap comentari. Si tot això va de canviar el full de ruta laberíntic actual, ja ens podríem entendre. Però insisteixo que cal DI abans de RUI o aquest no servirà de res.

9. Com ha de ser un referèndum sobre la independència?
«Amb una pregunta directa de ‘Sí’ o ‘No’. Si es fa unilateralment, es farà en aplicació de la sobirania del Parlament com el pas previ a la proclamació de la independència.»

En «aplicació de la sobirania del Parlament»? Sense declarar abans la independència? Sense trencar abans amb la legalitat espanyola? Torneu-m’ho a explicar.

10. No cal que sigui pactat?
«El volem pactat. Seria la millor opció. Però sabem que és molt improbable que sigui pactat amb l’Estat espanyol...»

Sense una declaració d’independència prèvia, som un afer intern de l’estat espanyol i cap país estranger o organització internacional intervindrà. En poques paraules: ningú no declararà la independència en el nostre nom. Aquesta feina l’hem de fer -lògicament- nosaltres.
En cas de Declaració d’independència, Catalunya passa automàticament a ser un afer de Dret Internacional. Les Nacions Unides, la Unió Europea i altres organismes internacionals, seran els primers en exigir-nos un referèndum (i exigir a espanya que acordi els termes amb nosaltres). El resultat d’aquest referèndum sí que serà vinculant. No només per a nosaltres, sinó per a tothom.

11. Per què no li diem "unilateral"?
«Nosaltres preferiríem fer un referèndum pactat amb l’Estat espanyol. El poble català, però, té el dret de fer un referèndum sobre la independència tant si està pactat com si no. Si Espanya s’hi avé, no serà unilateral. La unilateralitat no és l’objectiu, potser serà la condició necessària.»

És unilateral perquè seguirem sent una part del territori del Regne d’Espanya. Si es fa la DI primer, ens obligaran a fer-lo (també a l’estat espanyol)

12. Qui l’hauria d’organitzar?
«S’ha de convocar per mandat del Parlament i l’ha d’organitzar el Govern de la Generalitat.»

En quin moment s’ha trencat amb la legislació espanyola, que reserva a l’estat la competència exclusiva per a convocar un referèndum? Tot això a mi em sembla perfecte, si es fa DESPRÉS de la Declaració d’independència.

13. Hi haurà observadors internacionals?
«N’hi ha d’haver. És important que hi hagi observadors completament imparcials que vetllin i certifiquin que el Referèndum és legítim.»

Amb tots els respectes, observadors internacionals d’Euskal Herria, Escòcia i Flandes no seran tinguts per imparcials. Em remeto a tot el que he dit abans sobre la no ingerència en afers interns d’un altre estat.

14. Quins passos previs ha de fer el Parlament?
«El mandat del Parlament habilita una decisió sobirana del poble de Catalunya. Establir el marc jurídic per a la realització de la convocatòria, que organitza el Govern, a banda de determinar el dret transitori per a una proclamació d’independència eventual. El Parlament ha d’estar preparat per aprovar la legislació necessària per blindar la convocatòria i realització del Referèndum d’Independència establir el marc jurídic en cas de victòria del ‘Sí’.»

«Establir el marc jurídic» dins o fóra de la legislació espanyola? Perquè si es fa dins, sense trencar prèviament amb aquesta, aquest marc jurídic del què parleu és nul.

15. Hi ha legitimitat per a fer això amb un 48% de vots per partits independentistes el 27?

«La majoria hi és i és clara. Un 48% dels que van votar ha donat suport a les forces que duien la independència al programa, un 39% a les contràries (per tant, representa un 55% de SÍ i un 45% de NO), i el restant 11% a forces favorables al dret d’autodeterminació però no necessàriament a la independència. En qualsevol cas, consultar els ciutadans sobre un tema de gran rellevància política és sempre legítim i hauria de ser el més
normal. El que no és legítim és furtar al poble el dret a decidir.»

Per la mateixa regla de tres, una declaració d’independència amb convocatòria simultània de referèndum DE RATIFICACIÓ, seria igualment legítima.
El contrari, seria negar que un 55% és majoria, o que la majoria absoluta al Parlament de Catalunya no té legitimitat.

16. No hi hauria perill de convertir el Referèndum d’Independència
en un altre 9N?
«El 9N es va convocar com un procés participatiu no vinculant, que volia cenyir-se a la legalitat espanyola amb una llei catalana de consultes. De totes maneres va ser impugnat i suspès pel Tribunal Constitucional, i ara, els qui el van promoure són processats per haver desobeït el TC. Perquè no sigui un nou 9N, cal un marc legal diferent, que sigui vinculant, que es faci efectiu el resultat i que s’hagi detallat com es farà efectiu, de manera rigorosa i amb garanties.»

Em quedo amb la frase «cal un marc legal diferent» i repeteixo la pregunta: dins o fóra de l’ordenament jurídic espanyol? Abans o després de la DI? En funció de la resposta, estem establint un marc legal o un altre.

17. Què passa si l’Estat espanyol vol evitar el Referèndum fent ús de la força?
«L’Estat espanyol evitarà fer ús de la força perquè si ho fessin seria una imatge internacionalment demolidora. Aquell dia ja hauríem guanyat.»

Aquí no es guanya res fins a que l’arbitre xiula el final del partit. En tot cas, aquesta afirmació és vàlida també per una DI

18. I podran els funcionaris participar en l’organització?
«Correspon al Govern trobar els mecanismes adequats per a la realització material del Referèndum d’Independència. La responsabilitat dels funcionaris en aquest cas queda coberta per les decisions preses d’acord amb la voluntat de la majoria del Parlament.»

No. La responsabilitat dels funcionaris queda coberta si els parlamentaris fan una declaració d’independència prèvia, i aproven la llei de transitorietat jurídica abans del referèndum i no només en cas de que aquest es guanyi. I si es perdés? Quedarien coberts també aquests funcionaris?
Si el referèndum és imposat per la comunitat internacional i obliga a Espanya (és a dir, si es fa una DI), aleshores sí que hi haurà empara legal per a tots ells.

19. I si el Govern espanyol vol dissoldre el Parlament o suspendre l’autonomia?
«Provocaria una imatge internacionalment demolidora per a l’Estat espanyol. Aquell dia ja hauríem guanyat. Per si de cas, s’activaria l’Assemblea de Càrrecs Electes.»

La pregunta del milió: Pot el Govern espanyol suspendre l’autonomia o dissoldre el Parlament si aquest ha aprovat una Declaració d’independència? La resposta és que des del mateix moment de la declaració ja no som un afer intern, sinó internacional. No cal una assemblea de càrrecs electes o d’altres invents perquè el Parlament de Catalunya no estaria ja sotmès a la legislació espanyola.

20. Com s’estableix un topall de validesa? Quin resultat seria vàlid per atribuir la victòria o derrota al sí o al no? Un 50%+1?
«Un 50%+1 és el referent en tots els referèndums.»

21. I en participació? Si no s’arriba al 50% de participació del cens, es pot donar per vàlid?
«Com més gent hi participi, millor, naturalment. Però no hi ha quòrums de participació mínima.
El codi de bones pràctiques en referèndums de Venècia els prohibeix explícitament, amb l’argument que els contraris a la qüestió sotmesa a pregunta poden utilitzar aquest mecanisme per fer guanyar la seva opció il·legítimament. Estem en un règim on el vot no és obligatori i l’abstenció és una pràctica important. El Referèndum sobre l’Estatut d’Autonomia del 2006 només va tenir una participació del 48%. Això no li va treure cap validesa legal.»

Fer una DI i convocar el referèndum és la millor manera de que hi participin els del Sí i els del No. Si a més, aquest referèndum és una exigència de la comunitat internacional que involucra a l’estat espanyol, la participació serà per força molt més alta que si és un RUI sense DI prèvia. «Com més gent hi participi, millor, naturalment».

22. Quin cens s’hauria de fer servir?
«Correspon al Govern proporcionar la logística del Referèndum d’Independència. Hi ha diversos mecanismes que poden ser utilitzats, com per exemple l’Idescat. Exemples d’alternatives per si fan falta: es pot utilitzar el cens electoral, tots els partits en tenen una còpia que fan servir per fer els mailings electorals; es pot fer servir el registre de població de l’Idescat, fet a partir del padró continu; es pot fer un cens propi com es va fer a Escòcia, on durant mesos la gent s’inscrivia per a poder votar al referèndum. Alternatives n’hi ha. Aquest no és el problema.»

Dins o fóra de l’ordenament jurídic espanyol? Ja sé que em faig pesat, però la pregunta és rellevant. Molts dels mecanismes que mencioneu no es poden fer servir si no hem trencat abans amb la llei espanyola.

23. Arribem tard per a guanyar ara el Referèndum d’Independència?
«Encara és més difícil guanyar unes eleccions ‘constituents’ amb les forces polítiques que encara no s’han posicionat sobre la independència generant indeterminació en el resultat, o debatre una Constitució sense ser independents. No tenim la certesa de guanyar el Referèndum, però allargar la decisió sobre la independència desgasta la societat. Estem convençuts que el guanyarem perquè en aquest cas haurem exercit la sobirania i haurem pres la decisió.»

«Allargar la decisió sobre la independència desgasta la societat» Em quedo amb aquesta frase, que comparteixo plenament, i us pregunto: aleshores, perquè no fer ja la DI i convocar el referèndum simultàniament?

24. Quan es podria organitzar el Referèndum?
«Cal un temps de preparació i cal tenir llesta la Llei de transitorietat jurídica per fer el Referèndum informat i rigorós. Si ara es decidís aquesta opció, caldria que fos dins del termini de 18 mesos, compromís adquirit pels partits el 27S.»

Mentre que la DI es pot fer de forma immediata. La setmana que ve, com deia el professor Abat Ninet.

25. Quin serà el paper de l’Assemblea?
«L'ANC ha de mobilitzar la gent per participar-hi, ajudar a fer la campanya informativa, demanar el vot pel ‘Sí’, i explicar-ho als mitjans nacionals i internacionals (molt importants a l’hora d'aconseguir el reconeixement).»

En cas de DI, ens costarà molt menys mobilitzar la gent per a ratificar-la, ja que per fi se’ns prendrà seriosament. Els del Sí i els del No.

26. La comunitat internacional reconeixerà els resultats si l’Estat espanyol diu que és il·legal?
«La comunitat internacional pot reconèixer els resultats si el Parlament de Catalunya canvia el marc legal i dóna el mandat al Govern de convocar-lo i si les conseqüències de la votació són explicades clarament, perquè la gent se senti interpel·lada a participar-hi. Efectivitat + legitimitat.»

Si no declarem la independència, la comunitat internacional no mourà un dit, ja que seguirem sent un afer intern. Ara bé, si el que voleu dir amb «si el Parlament de Catalunya canvia el marc legal» és que hi ha una prèvia Declaració d’independència, aleshores estem d’acord. Però com no ho expliciteu, aquest canvi de marc legal no sabem què vol dir (i la comunitat internacional, menys encara)

27. I si els partits no es posen d’acord?
«El Referèndum és el que pot facilitar l’acord entre els partits; en la resposta binària tots hi poden estar d’acord. Si els partits no es posen d’acord, l’ANC insistirà fins al final. Ara ens ho juguem tot.»

D’això ja n’hem parlat. Quedem-nos amb la pregunta anterior, que és la que val la pena.

Perdoneu el rotllo, però tots aquests dubtes que tinc, els té molta altra gent segons he pogut constatar. I potser val la pena que hi reflexionem abans de votar el proper divendres o dissabte.

Cap comentari:

Publica un comentari