Els
propers 15 i 16 de juliol, els membres d’Assemblea estem cridats a
votar en una consulta interna, si «Vols que l'ANC exigeixi a
les institucions catalanes que convoquin el poble de Catalunya a un
Referèndum per DECIDIR sobre la Independència?»
Jo
personalment trobo mancat de realisme, i
m’agradaria
que hi hagués un debat més ric sobre si aquest és el millor camí.
En
la intervenció del professor Abat Ninet al Parlament de Catalunya,
per exemple, ell
definia
així el full de ruta que al seu parer (que jo comparteixo) era el
millor:
«El
full de ruta és aquest: la setmana que ve es proclama una DUI amb el
48% dels vots actuals. Els 72 diputats del parlament tenen majoria
absoluta. I el mateix dia, exactament el mateix dia, es convoca un
referèndum en què es demanarà si la gent aprova la independència
ja declarada. I qui diu la setmana que ve, diu d’aquí a uns quants
mesos. Però, sigui com sigui, el full de ruta és DUI més
referèndum, i no esperem els divuit mesos.»
Per
tant, vull comentar-vos
els meus dubtes sobre els diferents punts de l’argumentari de ANC,
amb l’esperança que algú dels qui consideren que aquest és el
millor camí, me’ls
sàpiga resoldre:
1.
El RI és un altre 9N? Quina diferència hi ha?
L’argument
d’ANC és que el RI és vinculant i
afirma que el referèndum «suposarà
el marc jurídic per a una decisió sobirana».
No.
Els referèndums no són mai vinculants jurídicament. Poden ser-ho
políticament, però no suposen cap «marc jurídic». I encara menys
sense la ruptura prèvia amb l'ordenament jurídic espanyol. Aquest
argument no té cap base.
2.
Si el RI no és pactat forçarem al Govern i a les
institucions a desobeir
la legalitat espanyola?
«No
pot haver-hi voluntaris a les meses com el 9N, per tant, se’ls ha
de donar seguretat amb el control de les forces d’ordre públic a
les ordres de la Generalitat. Hi ha d’haver observadors
internacionals, una estructura administrativa electoral neutral,
etc.»
ANC
no respon la pregunta. La única resposta a
aquesta pregunta és
Sí. Si
es fa un RUI cal desobeir la legislació espanyola perquè
no s’ha trencat prèviament amb aquesta legislació.
És a dir, no s’ha fet la DI. I això deixa en indefensió jurídica
als funcionaris, per exemple, als qui exigim un compromís amb
Catalunya que no exigim als nostres parlamentaris.
3.
Veieu dificultats per a fer aquest Referèndum? Penseu que és més
fàcil fer el Referèndum que aprovar una Constitució tal com preveu
el Full de Ruta actual?
Aquí
estem d’acord que la idea d’un referèndum constitucional previ a
la independència és de bojos.
4.
Podem confiar que sense acord dels partits es podrà fer?
La
resposta d’ANC és que «No
interpel·lem els partits, el nostre interlocutor ara són les
institucions: Govern i Parlament. (...) Si hi ha demanda ciutadana
els partits no s’hi oposaran.»
Tampoc
no veig que es respongui a la pregunta. Vam assistir a interminables
discussions sobre la data i la pregunta del 9-N entre els partits
polítics. A fi d’encabir Unió i ICV, es va aprovar una pregunta
absurda. I més tard, el President Mas va canviar la consulta sobre
la independència del 9N en un procés participatiu. Esteu segurs que
no cal l’acord dels partits en el com, el què i el quan?
6.Per
què cal ara aquest Referèndum d’Independència?
«Perquè
amb el Referèndum, la decisió, la pren el poble directament i de
manera innegable. No hi ha cap altra via més legítima, clara i
efectiva cap a la independència.»
Perdoneu,
però tenim un Parlament amb majoria absoluta independentista. Una DI
és perfectament legítima, clara
i efectiva, mentre que un referèndum amb poca participació pot ser
una via poc clara i poc
legítima encara que es guanyi.
D’altra
banda, un referèndum unilateral no sempre és una eina ben vista per
la comunitat internacional. Si recordem el cas recent d’Ucraïna,
on una part del territori (pro-rusa) s’hi volia independitzar,
veurem que països com Alemanya el consideraren il·legal
(http://www.auswaertiges-amt.de/EN/Europa/Aktuell/140512_RfAB.html?nn=479786)
«El
Referèndum ens permet proclamar la independència si s’obté un
suport majoritari; el Parlament de Catalunya necessita mostrar a la
comunitat internacional que la independència és la decisió
majoritària del poble de Catalunya i no hi ha millor manera de
comptar-nos definitivament que mitjançant un Referèndum amb una
pregunta directa i binària sobre la Independència»
La
comunitat
internacional
és qui ens exigirà fer un referèndum si prèviament hem declarat
la independència, precisament per esvair dubtes sobre el suport de
la població a aquesta mesura. Mentre que si el fem nosaltres mentre
encara som un «afer intern» de l’estat espanyol, no podem esperar
cap suport d’altres estats, pel principi de no ingerència.
7.
El Referèndum, és compatible amb el Full de ruta?
«Plenament.
Cal només retornar al programa electoral de Junts pel Sí, o al
document del procés constituent del Consell de Transició Nacional,
que el preveia, fent el Referèndum d’Independència després
d’aprovar la Llei de transició jurídica.»
La
Llei de transició jurídica va
acompanyada d’una
Declaració d’Independència o
no? Perquè si
no es fa una DI, si seguim sent part de l’estat espanyol mentre
organitzem, fem campanya i fem el referèndum, com apliquem aquesta
llei?
8.
Quina diferència hi ha amb la proposta del Full de ruta de fer un referèndum
d’aprovació de la Constitució que al mateix temps validi la
independència?
Cap
comentari. Si tot això va de canviar el full de ruta laberíntic
actual, ja ens podríem entendre. Però insisteixo que cal DI abans
de RUI o aquest no servirà de res.
9.
Com ha de ser un referèndum sobre la independència?
«Amb
una pregunta directa de ‘Sí’ o ‘No’. Si es fa
unilateralment, es farà en aplicació de la sobirania del Parlament
com el pas previ a la proclamació de la independència.»
En
«aplicació de la sobirania del Parlament»? Sense declarar abans la
independència? Sense trencar abans amb la legalitat espanyola?
Torneu-m’ho
a explicar.
10.
No cal que sigui pactat?
«El
volem pactat. Seria la millor opció. Però sabem que és molt
improbable que sigui pactat amb l’Estat espanyol...»
Sense
una declaració d’independència prèvia, som un afer intern de
l’estat espanyol i cap país estranger o organització
internacional intervindrà. En poques paraules: ningú no declararà
la independència en el nostre nom. Aquesta feina l’hem de fer
-lògicament- nosaltres.
En
cas de Declaració d’independència, Catalunya passa automàticament
a ser un afer de Dret Internacional. Les Nacions Unides, la Unió
Europea
i altres organismes internacionals, seran els primers en exigir-nos
un referèndum (i exigir a espanya que acordi els termes amb
nosaltres). El
resultat d’aquest
referèndum sí
que serà
vinculant. No
només per a nosaltres, sinó per a tothom.
11.
Per què no li diem "unilateral"?
«Nosaltres
preferiríem fer un referèndum pactat amb l’Estat espanyol. El
poble català, però, té el dret de fer un referèndum sobre la
independència tant si està pactat com si no. Si Espanya s’hi avé,
no serà unilateral. La unilateralitat no és l’objectiu, potser
serà la condició necessària.»
És
unilateral perquè seguirem sent una part del territori del Regne
d’Espanya. Si es fa la DI primer, ens obligaran a fer-lo (també a
l’estat espanyol)
12.
Qui l’hauria d’organitzar?
«S’ha
de convocar per mandat del Parlament i l’ha d’organitzar el
Govern de la Generalitat.»
En
quin moment s’ha trencat amb la legislació espanyola, que reserva
a l’estat la competència exclusiva per a convocar un referèndum?
Tot això a mi em sembla perfecte, si es fa DESPRÉS de la Declaració
d’independència.
13.
Hi haurà observadors internacionals?
«N’hi
ha d’haver. És important que hi hagi observadors completament
imparcials que vetllin i certifiquin que el Referèndum és
legítim.»
Amb
tots els respectes, observadors internacionals d’Euskal
Herria, Escòcia i Flandes
no seran tinguts per imparcials. Em remeto a tot el que he dit abans
sobre la no ingerència en afers interns d’un altre estat.
14.
Quins passos previs ha de fer el Parlament?
«El
mandat del Parlament habilita una decisió sobirana del poble de
Catalunya. Establir el marc jurídic per a la realització de la
convocatòria, que organitza el Govern, a banda de determinar el
dret transitori per a una proclamació d’independència
eventual. El Parlament ha d’estar preparat per aprovar la
legislació necessària per blindar la convocatòria i realització
del Referèndum d’Independència establir el marc jurídic en cas
de victòria del ‘Sí’.»
«Establir
el marc jurídic» dins o fóra de la legislació espanyola? Perquè
si es fa dins, sense trencar prèviament amb aquesta, aquest marc
jurídic del què parleu és nul.
15.
Hi ha legitimitat per a fer això amb un 48% de vots per partits
independentistes el 27?
«La
majoria hi és i és clara. Un 48% dels que van votar ha donat suport
a les forces que duien la independència al programa, un 39% a les
contràries (per tant, representa un 55% de SÍ i un 45% de NO), i el
restant 11% a forces favorables al dret d’autodeterminació però
no necessàriament a la independència. En qualsevol cas, consultar
els ciutadans sobre un tema de gran rellevància política és
sempre legítim i hauria de ser el més
normal.
El que no és legítim és furtar al poble el dret a decidir.»
Per
la mateixa regla de tres, una declaració d’independència amb
convocatòria simultània de referèndum DE RATIFICACIÓ, seria
igualment legítima.
El
contrari, seria negar que un 55% és majoria, o que la majoria
absoluta al Parlament de Catalunya no té legitimitat.
16.
No hi hauria perill de convertir el Referèndum d’Independència
en
un altre 9N?
«El
9N es va convocar com un procés participatiu no vinculant, que volia
cenyir-se a la legalitat espanyola amb una llei catalana de
consultes. De totes maneres va ser impugnat i suspès pel Tribunal
Constitucional, i ara, els qui el van promoure són processats per
haver desobeït el TC. Perquè no sigui un nou 9N, cal un marc legal
diferent, que sigui vinculant, que es faci efectiu el resultat i que
s’hagi detallat com es farà efectiu, de manera rigorosa i amb
garanties.»
Em
quedo amb la frase «cal un marc legal diferent» i repeteixo la
pregunta: dins o fóra de l’ordenament jurídic espanyol? Abans o
després de la DI? En funció de la resposta, estem establint un marc
legal o un altre.
17.
Què passa si l’Estat espanyol vol evitar el Referèndum fent ús
de la força?
«L’Estat
espanyol evitarà fer ús de la força perquè si ho fessin seria una
imatge internacionalment demolidora. Aquell dia ja hauríem guanyat.»
Aquí
no es guanya res fins a que l’arbitre xiula el final del partit. En
tot cas, aquesta afirmació és vàlida també per una DI
18.
I podran els funcionaris participar en l’organització?
«Correspon
al Govern trobar els mecanismes adequats per a la realització
material del Referèndum d’Independència. La responsabilitat dels
funcionaris en aquest cas queda coberta per les decisions preses
d’acord amb la voluntat de la majoria del Parlament.»
No.
La responsabilitat dels funcionaris queda coberta si els
parlamentaris fan una declaració d’independència prèvia, i
aproven la llei de transitorietat jurídica abans del referèndum i
no només en cas de
que aquest es guanyi.
I si es perdés? Quedarien coberts també aquests funcionaris?
Si
el referèndum és imposat per la comunitat internacional i obliga a
Espanya (és a dir, si es fa una DI), aleshores sí que hi haurà
empara legal per a tots ells.
19.
I si el Govern espanyol vol dissoldre el Parlament o suspendre
l’autonomia?
«Provocaria
una imatge internacionalment demolidora per a l’Estat espanyol.
Aquell dia ja hauríem guanyat. Per si de cas, s’activaria
l’Assemblea de Càrrecs Electes.»
La
pregunta del milió: Pot el Govern espanyol suspendre l’autonomia o
dissoldre el Parlament si aquest ha aprovat una Declaració
d’independència? La resposta és que des del mateix moment de la
declaració ja no som un afer intern, sinó internacional. No cal una
assemblea de càrrecs electes o d’altres invents perquè el
Parlament de Catalunya no estaria ja sotmès a la legislació
espanyola.
20.
Com s’estableix un topall de validesa? Quin resultat seria vàlid per atribuir la victòria o derrota al sí o al no?
Un 50%+1?
«Un
50%+1 és el referent en tots els referèndums.»
21.
I en participació? Si no s’arriba al 50% de participació del
cens, es pot donar per vàlid?
«Com
més gent hi participi, millor, naturalment. Però no hi ha quòrums
de participació mínima.
El
codi de bones pràctiques en referèndums de Venècia els prohibeix
explícitament, amb l’argument que els contraris a la qüestió
sotmesa a pregunta poden utilitzar aquest mecanisme per fer guanyar
la seva opció il·legítimament. Estem en un règim on el vot no és
obligatori i l’abstenció és una pràctica important. El
Referèndum sobre l’Estatut d’Autonomia del 2006 només va tenir
una participació del 48%. Això no li va treure cap validesa legal.»
Fer
una DI i convocar el referèndum és la millor manera de que hi
participin els del Sí i els del No. Si a més, aquest referèndum és
una exigència de la comunitat internacional que involucra a l’estat
espanyol, la participació serà per força molt més alta que si és
un RUI sense DI prèvia. «Com
més gent hi participi, millor, naturalment».
22.
Quin cens s’hauria de fer servir?
«Correspon
al Govern proporcionar la logística del Referèndum d’Independència.
Hi ha diversos mecanismes que poden ser utilitzats, com per exemple
l’Idescat. Exemples d’alternatives per si fan falta: es pot
utilitzar el cens electoral, tots els partits en tenen una còpia
que fan servir per fer els mailings electorals; es pot fer
servir el registre de població de l’Idescat, fet a partir del
padró continu; es pot fer un cens propi com es va fer a Escòcia,
on durant mesos la gent s’inscrivia per a poder votar al
referèndum. Alternatives n’hi ha. Aquest no és el problema.»
Dins
o fóra de l’ordenament jurídic espanyol? Ja sé que em faig
pesat, però la pregunta és rellevant. Molts dels mecanismes que
mencioneu no es poden fer servir si no hem trencat abans amb la llei
espanyola.
23.
Arribem tard per a guanyar ara el Referèndum d’Independència?
«Encara
és més difícil guanyar unes eleccions ‘constituents’ amb
les forces polítiques que encara no s’han posicionat sobre la
independència generant indeterminació en el resultat, o debatre una
Constitució sense ser independents. No tenim la certesa de guanyar
el Referèndum, però allargar la decisió sobre la independència
desgasta la societat. Estem convençuts que el guanyarem perquè en
aquest cas haurem exercit la sobirania i haurem pres la decisió.»
«Allargar
la decisió sobre la independència desgasta la societat» Em quedo
amb aquesta frase, que comparteixo plenament, i us pregunto:
aleshores, perquè no fer ja la DI i convocar el referèndum
simultàniament?
24.
Quan es podria organitzar el Referèndum?
«Cal
un temps de preparació i cal tenir llesta la Llei de transitorietat
jurídica per fer el Referèndum informat i rigorós. Si ara es
decidís aquesta opció, caldria que fos dins del termini de 18
mesos, compromís adquirit pels partits el 27S.»
Mentre
que la DI es pot fer de forma immediata. La
setmana que ve, com deia el professor Abat Ninet.
25.
Quin serà el paper de l’Assemblea?
«L'ANC
ha de mobilitzar la gent per participar-hi, ajudar a fer la campanya
informativa, demanar el vot pel ‘Sí’, i explicar-ho als mitjans
nacionals i internacionals (molt importants a l’hora d'aconseguir
el reconeixement).»
En
cas de DI, ens costarà molt menys mobilitzar la gent per a
ratificar-la, ja que per fi se’ns prendrà seriosament. Els del Sí
i els del No.
26.
La comunitat internacional reconeixerà els resultats si l’Estat
espanyol diu que és il·legal?
«La
comunitat internacional pot reconèixer els resultats si el Parlament
de Catalunya canvia el marc legal i dóna el mandat al Govern de
convocar-lo i si les conseqüències de la votació són explicades
clarament, perquè la gent se senti interpel·lada a participar-hi.
Efectivitat + legitimitat.»
Si
no declarem la independència, la comunitat internacional no mourà
un dit, ja que seguirem sent un afer intern. Ara bé, si el que voleu
dir amb «si el
Parlament de Catalunya canvia el marc legal»
és
que hi ha una prèvia Declaració d’independència, aleshores estem
d’acord. Però com no ho expliciteu, aquest canvi de marc legal no
sabem què vol dir (i la comunitat internacional, menys encara)
27.
I si els partits no es posen d’acord?
«El
Referèndum és el que pot facilitar l’acord entre els partits; en
la resposta binària tots hi poden estar d’acord. Si els partits no
es posen d’acord, l’ANC insistirà fins al final. Ara ens ho
juguem tot.»
D’això
ja n’hem parlat. Quedem-nos
amb la pregunta anterior, que és la que val la pena.
Perdoneu
el rotllo, però tots aquests dubtes que tinc, els té molta altra
gent segons he pogut constatar. I potser val la pena que hi
reflexionem abans de votar el proper divendres o dissabte.
