Fa uns anys vaig
tenir una conversa molt interessant amb un familiar meu. Parlàvem de
la independència i ell em deia «és que vosaltres els
independentistes...». De cop li vaig preguntar: «si demà et posen
una urna al davant i et demanen si vols que Catalunya sigui un país
independent o una comunitat autònoma espanyola, tu que votes?»
«Votaria que sí» em va respondre. «Aleshores tu ets tan
independentista com jo», li vaig dir. Però ell no se'n sentia!
Us explico això
perquè als convençuts de vegades ens costa veure que hi ha força
gent que davant d'un «sí» o «no» segurament votarien sí, però
que no tenen la independència com a prioritat.
Jo estic molt
preocupat per com s'està duent a terme aquest procés des del poder
polític.
Com ha succeït
abans al Quebec o a Escòcia, un «no» refreda la força de
l'independentisme d'una manera que costa anys -molts anys- recuperar.
Per tant, si jo fós
partidari de la unitat d'Espanya, faria tots els possibles per
afavorir un vot negatiu a la independència.
Enfrontar-se
directament al desig dels catalans a decidir és inútil. La gent
hagués passat pel
damunt de qui ho intentés. De vegades cal moure's per no caure del
cavall.
Però, si realment
vols que guanyi el «sí» a la independència, no miraries
d'afavorir aquest «sí» per tots els mitjans enlloc de
dificultar-lo?
Si jo volgués que
guanyés el «no», deixaria passar una data simbòlica com és el
2014, tricentenari de la pèrdua de les llibertats, amb una societat
fortament mobilitzada i motivada, i miraria d'entretenir-los amb
alguna cosa sense transcendència. Per exemple, un «procés
participatiu liderat per la societat civil» (semblant a allò que ja
vam fer grups de voluntaris els anys 2009, 2010 i 2011).
Va anar a votar
molta gent, sí. Però van ser molts també els que no van
molestar-se a anar-hi perquè no ens jugàvem res. I no només dels
que votarien «no» si anés de debò. També dels que, com el meu
parent, votarien «sí» si anés de veres. I és que aquella
consulta no tenia cap efecte concret. Ni comprometia a ningú a res.
Ho faries tu així, si volguessis el «sí»?
Si jo volgués que
guanyés el «no», tiraria la pilota endavant per mirar de veure si
es refredava la cosa. Esperaria que milloressin les condicions
econòmiques. Esperaria canvis polítics a Espanya per veure si gent
amb inquietuds socials i no només nacionals, decidien que pot ser bo
quedar-se a acompanyar aquesta «revolta espanyola». Esperaria que
aquest canvi polític obrís la porta a l'esperança de reformar la
relació Catalunya-Espanya. Sis o set anys més pel cap baix de
negociacions. Ho faries tu així, si volguessis el «sí»?
Si jo volgués que
guanyés el «no», no faria cap mena de campanya des del Govern per
explicar a la ciutadania els beneficis de la independència. Deixaria
que això ho fessin entitats de la societat civil a qui escolten els
convençuts i alguns dels que dubten. Deixaria aquesta labor per als
quinze dies de campanya electoral. Com menys temps, millor. Ho faries
tu així, si volguessis el «sí»?
Si jo volgués que
guanyés el «no», anomenaria «plebiscitàries» unes eleccions
autonòmiques i afirmaria que aquestes venen a substituir un
referèndum. Però no em presentaria amb un únic punt de programa
tipus «Si aconseguim majoria d'escons al Parlament de Catalunya
declararem la independència aquella mateixa nit». Unes
plebiscitàries de debó són per dir «sí» o «no». Però això
no és el que ens plantegen. Ho faries tu així, si volguessis el
«sí»?
Independentment de
que els partidaris del «sí» es presentin junts o separats (aquesta
ha estat la gran discussió!), el que està clar és que partits com
el PSC-PSOE, PP, C's, UpyD, Podemos, Guanyem o segurament ICV entre
d'altres comptaran com a vots pel «no» perquè no duran en
el seus programes la independència de Catalunya. Quants dels que
votaran a aquests partits, potser haguessin dipositat una papereta
amb el «sí» en un referèndum de «sí» o «no»? I ara
compara-ho amb quants dels no-independentistes votaran als partits
del «sí»?
Si cada vot és
important, no estem donant avantatge als del «no»?
Ho faries tu així,
si volguessis el «sí»?
La trampa no és que
ens deixin votar o no. La trampa és afavorir el «no».
Subtilment.
Hi ha una manera,
però, d'intentar evitar-la. Ja ens podem posar a treballar des d'ara
mateix per a convèncer als dos milions de persones que hem estat
sortint any rere any al carrer, de que votin només als qui ens
assegurin que la nit del 27 de setembre sortiran al balcó a declarar
la independència de Catalunya al món.
I no donar NI UN SOL
VOT a qui no es comprometi a fer-ho.
Aquesta feina podria
ser el repte d'Assemblea Nacional Catalana. Un repte molt més
efectiu que una nova manifestació.