Avui he enviat el següent escrit al Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, per mitjà del seu web
Us animo a fer el mateix.
Tenint en compte que cal posar les nostres dades i el DNI, aquest gest equival a expressar sense ambigüitats la nostra voluntat directament a qui pot donar el pas.
Jo he escrit en el camp "Assumpte: Vull la independència de Catalunya"
Molt Honorable President,
Com a ciutadà de Catalunya, estic cansat.
Estic cansat de llevar-me cada matí i haver de defensar el
que som, la llengua que parlem, la nostra identitat, la nostra manera de veure
el món: cansat de no ser ciutadà d’un país normal.
Tenim un munt de preocupacions de tipus econòmic,
laboral, social, familiar... com qualsevol altre ciutadà europeu.
Però, a més de tot això, els catalans hem
de passar-nos el dia resistint les actuacions de l’estat del qual formem part.
Un estat en el que no ens reconeixem. Un estat que inverteix els recursos
generats amb el nostre treball i el nostre esforç en intentar que deixem de ser
el que som.
Un estat on la nostra llengua no és
important, perquè ja en parlem una altra i per tant no cal.
Un estat on una força política que és minoritària
a casa nostra, pot desmuntar un sistema recolzat per la majoria, amplament
representada en el Parlament, basant-se en lleis que no persegueixen el bé comú
ni la convivència sinó la substitució d’una identitat per una altra. Un estat
on els tribunals de justícia emeten sentències que contradiuen de manera conscient
la voluntat expressada pels ciutadans de Catalunya en les diferents eleccions i
referèndums.
Estic cansat, President.
Les energies que hem d’esmerçar cada dia en
defensar-nos, vull utilitzar-les en construir un país millor.
Aquest escrit té com a objectiu demostrar
que, si vostè dóna el pas, la majoria dels ciutadans de Catalunya el
recolzarem.
Li demano que faci pública la data de la consulta sobre la Independència o que
insti el Parlament a declarar unilateralment
la independència de Catalunya.
Qualsevol de les dues vies provocarà que la
Transició Nacional deixi de ser un afer intern de l’estat espanyol a ulls de la
comunitat internacional, i passi a ser un assumpte de Dret Internacional.
Jo, el sota-signant, em comprometo a
recolzar-lo i donar-li suport posant-me a la seva disposició per tal d’aixecar
aquest país en allò que se m’encomani.
Pel futur de Catalunya.
