La independència de
Catalunya necessita de tres elements per a fer-se realitat: la
voluntat majoritària dels catalans, la determinació dels nostres
representants polítics i l'acceptació per part de la comunitat
internacional.
La voluntat
majoritària dels catalans queda demostrada cada cop que hi ha
eleccions i aquest cop no ha estat diferent.
Pel que fa a la
determinació dels nostres representants polítics, jo preferiria
menys ambigüitat i una aposta més clara per la independència. Però
els concedeixo el benefici del dubte. Veurem què succeeix amb Unió
Democràtica i quina decisió pren CDC si UDC diu que no vol la
independència.
El que trobo més
interessant en aquest moment és el tercer dels elements: l'opinió
dels governs dels països que poden fer realitat el reconeixement
internacional del nou estat català.
Sabem de fa temps
que un dels actius més potents que té l'independentisme és
l'enorme deute de l'estat espanyol.
Fins ara, la
comunitat internacional confiava en que si Catalunya acabava
declarant la independència, aquest deute seria satisfet perquè
podien comptar amb la "formalitat" de les forces que estan al capdavant
del procés, així com amb la necessitat de l'estat espanyol
d'acceptar la inviabilitat del seu estat sense l'aportació al PIB de
Catalunya i amb la totalitat del deute en cas de no-acord.
I mentre Catalunya
no fes el pas, el pagament també quedava garantit des de la modificació de
la Constitución espanyola a instàncies de la troika i per la
continuació de l'espoli fiscal a Catalunya, País Valencià i les
Illes.
Però aquesta percepció pot haver canviat arran dels resultats electorals del 24 de maig.
La victòria de la candidatura de Barcelona en Comú, encapçalada
per Ada Colau, ha tingut un fort ressò en la premsa internacional i
no tinc cap dubte que també està sobre la taula dels analistes dels
principals governs europeus i nord-americans.
La propera
alcaldessa de Barcelona és una persona coneguda per haver lluitat
per les persones contra les injustícies del sistema i els interessos
bancaris.
El moviment del
15-M, Podemos, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, són prou
coneguts arreu i són moviments que existeixen també en aquests
països.
Quina lectura en
faran els governs, especialment aquells que són creditors de l'estat
espanyol o els representen (Alemanya, Estats Units, França,
Holanda...)?
Segurament una de
les primeres lectures és que l'estat espanyol ja no és garantia de
retorn del deute si els nous governs locals, regionals i potser el
mateix govern espanyol és conquerit per Podemos o de partits de la
seva òrbita. Abans potser hi havia incertesa en el cas de la
independència de Catalunya. Ara també hi ha incertesa en cas de que
Catalunya segueixi dins de l'estat.
Podria ser que ara
mateix, en el joc de cartes de la política internacional, la
garantia de que recobraran els diners del deute de l'estat espanyol
ja no estigui en la continuïtat del mateix estat, sinó en la
victòria de les forces independentistes el proper 27 de setembre.
I en afavorir un acord amb Catalunya que els garanteixi el retorn del préstec. A canvi del reconeixement del nou estat, és clar.
Farem bé d'observar
els moviments d'aquests governs en els propers mesos.
Aprofito per a agrair a l'alcalde de Dublín el seu posicionament.
