Benvingut al bloc.
Passa i fes-hi una ullada. No tens gaire cosa a perdre, tret del temps.

dijous, 24 de setembre del 2015

La Unió Europea no desitja la independència de Catalunya

No, aquest bloc no ha estat hackejat. I no, tampoc jo he canviat radicalment de parer sobre la independència de Catalunya. Només volia fer aquesta reflexió perquè penso que cal que tots tinguem clares les coses, tant els unionistes com els independentistes.

La independència de Catalunya comporta un trasbals important per a la Unió Europea, les seves institucions i molts dels estats que la conformen.
La independència d'una regió d'un estat membre no s'ha produït mai encara. No hi ha res en els tractats que estableixi què s'ha de fer si això passa. Catalunya pot ser el primer cas, donat que Escòcia va decidir no ser-ho. I esdevindrà un precedent.

Quin seria l'escenari preferit per la UE i els estats que la conformen? Que Catalunya i Espanya arribessin a un acord que fos acceptat pels ciutadans d'ambdós territoris, i que no hi hagués un moviment intern de fronteres. Aquest posicionament ha estat expressat en veu alta per la Sra. Merkel, el Sr. Cameron o el Sr. Juncker. Però estic convençut que és un posicionament compartit per d'altres mandataris en països que tenen els seus propis conflictes interns, com ara França (Còrsega, Bretanya, Euskadi, Catalunya...), Dinamarca (Groenlàndia), Itàlia (Vèneto, Padània...) o Bèlgica (Flandes) per posar alguns exemples.

El trasbals que representarà la independència de Catalunya és molt important.
Caldrà refer la composició del Parlament europeu, per exemple. Una decisió aparentment simple com ara el nombre d'europarlamentaris que correspondria al nou estat espanyol sense Catalunya, i qui es quedaria els seients buits, ja és de per sí un maldecap. Aquesta qüestió ja va comportar grans discussions amb l'ingrés de Polònia, per exemple, quan Espanya no acceptava que -tot i tenir la mateixa població- Polònia tingués el mateix nombre de representants.

Fem memòria. Què va succeir amb la reunificació d'Alemanya? En aquells temps, la Sra. Tatcher al Regne Unit, o el Sr. Miterrand a França, es van posicionar clarament en contra d'una Alemanya de 80 milions de persones. No volien aquell nou escenari.
Però quan el Sr. Kohl va deixar clar que la reunificació es produiria igualment, es van seure a negociar el com. I van haver cessions. Alemanya va acceptar tenir un nombre d'europarlamentaris inferior al que li correspondria per la seva nova població, per exemple. La reunificació es va produir. I 13 milions d'alemanys orientals van esdevenir automàticament ciutadans de la UE. Sense que Alemanya hagués de sortir i tornar a ingressar o "posar-se a la cua" de res.

La UE no vol la independència de Catalunya, però aquesta decisió ens correspon només als catalans. I quan es produeixi, quan el Parlament declari la independència, l'escenari haurà canviat. Mentrestant, no esperem que la Sra. Merkel faci la nostra feina i declari que serà feliç amb la proclamació de la independència de Catalunya. Ella no és qui ho ha de fer, i probablement si fos per ella, no es faria.

Però si el Parlament ho fa, si declara formalment l'inici del procés de la independència en un termini no superior als divuit mesos, aleshores què és el que causarà menys trasbals a la UE? Una expulsió de Catalunya? (on hi són establertes empreses d'aquests mateixos països europeus, indústries que subministren béns i serveis a la UE i als seus membres, on hi viuen ciutadans europeus establerts a casa nostra, etc.) o bé la seva acceptació com a nou estat membre?
Els dirigents europeus afirmen -i és cert- que això no es pot fer de forma automàtica. Catalunya ha de sol·licitar-ne l'ingrés. Però el que no es diu -ni tampoc no es nega- és que aquesta sol·licitud i acceptació es pot produir simultàniament amb l'acte de reconeixement de la República Catalana.
I que abans de que aquest reconeixement es produeixi, a efectes de la UE seguim sent espanyols, la qual cosa manté els drets i obligacions que tenim en tant que ciutadans i empreses d'un estat membre.

Alguns encara afirmen que Catalunya serà expulsada de la UE, però ni ells mateixos gosen afirmar que aquesta expulsió seria per sempre més.
Se'ns diu que serem expulsats i que tornarem a entrar-hi més endavant. És a dir, que al trasbals jurídic de que els catalans se'ns faci fora, (i les empreses catalanes, els europeus que viuen aquí, les empreses europees establertes a Catalunya, els catalans que viuen a Europa, les empreses catalanes amb filials a Europa...) caldrà afegir el trasbals jurídic de tornar a acceptar-les de nou en un moment ulterior.

És difícil de creure que aquesta sigui la solució adoptada per la Unió Europea, els estats membres o les seves institucions. Especialment si al davant hi ha l'alternativa d'acceptar l'ingrés de Catalunya simultani al reconeixement del nou estat, situació que no alteraria l'statu quo actual d'empreses i ciutadans, excepte en tràmits de caire administratiu.