Una llista única: República catalana

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, no volia convocar eleccions autonòmiques el 21D.
La seva preferència era seguir governant Catalunya sense haver guanyat les eleccions, el màxim de temps possible. 
Les eleccions autonòmiques no les ha guanyat mai el seu partit ni Ciudadanos. Sí que hi ha hagut governs del PSC i ICV, però només amb el suport de ERC, no sense.

Quin motiu podria tenir Rajoy per voler fer-les en el termini més curt que permet la llei electoral, fins i tot en dia laborable, sense esperar ni un dia més del mínim legal?
Potser perquè creia que no podria mantenir l'autoritat que s'ha atorgat a sí mateix amb el 155? No ho crec. Penso que la seva estratègia es basava en que podia fer-ho, i que si això provocava una rebel·lió, tenia l'excusa perfecta per il·legalitzar tot l'independentisme.

Des del meu punt de vista, la convocatòria d'eleccions ha estat una exigència de la Unió Europea.
La diplomàcia europea no podia exigir a Espanya un referèndum acordat. Espanya ha dit per activa i per passiva que això era inconstitucional -que no ho és- i fins i tot han colpejat ciutadans davant els ulls de tothom per impedir-lo.
Però tothom sap que aquesta situació només es pot resoldre de dues maneres: repressió violenta i l'empresonament de milers de persones (a la turca), o votant.

El compromís final ha estat usar les eleccions autonòmiques com a plebiscit.
1- Les convoca Rajoy, per la qual cosa la seva autoritat no queda discutida per la UE.
2- Les forces independentistes -incloses les CUP- no es tanquen a participar-hi en cap moment, malgrat el Parlament ha declarat la República.
Renoi, estem parlant d'unes eleccions autonòmiques convocades per algú a qui els catalans no hem votat, després de suprimir-nos l'autogovern! Si això no està pactat amb un tercer, no entenc res.
3- L'unionisme s'apressa a cercar formules per participar-hi amb acords preelectorals de suport mutu.

La pregunta és: com hem de concórrer-hi els independentistes?

La meva proposta és una llista unitària amb allò que ens uneix i res del que ens separa. I això és:
1- Nom: República de Catalunya
2- Programa electoral: Dos punts clau:
Restablir totes les lleis del Parlament suspeses o anul·lades pel TC, incloent-hi la Llei de Transitorietat Jurídica.
Recaptació de tots els impostos i tributs per part de l'Agència Tributària Catalana, amb el compromís de negociar amb l'estat espanyol i amb els tercers afectats (Banc Cetral Europeu, UE, etc) el repartiment d'actius i passiu.

Jo no sóc jurista ni expert en lleis electorals ni res d'això. Per tant aquesta proposta és una idea només.
Aquí la deixo

En farem un altre, de referèndum (Recuperem el seny)

Els observadors internacionals han declarat que, malgrat el Govern de la Generalitat va fer correctament les coses (hi havia urnes, hi havia cens, hi havia seus electorals, hi havia paperetes del Sí i del No, hi havia les condicions per a que els ciutadans es pugessin expressar lliurement), la intervenció de l'estat espanyol, el segrest d'urnes, el tancament de col·legis i sobretot la violència, no permeten validar aquest referèndum segons els estàndards internacionals.

Què cal fer doncs? Ignorar els 2,286,217 vots emesos, un 90,18% dels quals votaren Sí a la República Catalana? Tirar pel dret i proclamar la independència en base a les lleis del Parlament?

Jo veig clar que el Govern de la Generalitat ha de traslladar els resultats del referèndum al Parlament, i que aquest ha de complir amb les lleis aprovades i proclamar la independència.

La raó és molt simple: si no ha hagut un referèndum validable internacionalment, és perquè els qui volen mantenir l'status quo ho van impedir. I si ho tornem a intentar, ho tornaran a impedir.

Per tant, l'únic desllorigador de la situació és la Declaració d'Independència, i aquesta és la única via de garantir els drets de tots els ciutadans de Catalunya.

Perquè la Declaració d'Independència trenca amb l'argument de que aquest és un afer intern de l'estat espanyol. A partir de la DI, l'assumpte passa a ser un afer internacional, que afecta molt especialment la Unió Europea, els creditors de l'estat espanyol i tots els països que tenen interessos a Catalunya (ciutadans, empreses, mercaderies, capitals, etc.)

Un cop declarada la independència, què faran tots ells? En primer lloc, exigiran saber qui mana a Catalunya. La resposta serà confusa. El Govern dirà que manem nosaltres. L'estat espanyol dirà que manen ells. Pot la comunitat internacional permetre que ni per un sol dia, no se sàpiga qui mana? A qui cal pagar impostos? A qui es pot reclamar? A qui s'ha de sol·licitar un permís?

Recrdem que Catalunya és un dels quatre motors industrials d'Europa. El port de Barcelona és el més important del Mediterrani. Som un eix de comunicació clau per al comerç entre la península ibèrica i Europa. No som una regió insignificant dins del context de l'economia europea.

Com va succeir a Montenegro, la Unió Europea exigirà dirimir aquest assumpte d'un cop i per sempre, de la única manera que es pot solucionar aquest assumpte: sabent amb claredat i sense ombre de dubte, què volen els ciutadans de Catalunya.

Posaran condicions. A Montenegro van exigir una participació superior al 50% i un vot favorable del 55% dels vots. Sabeu qui era aleshores el Representant de la Política Exterior i de Seguretat Ciutadana de la Unió Europea? L'espanyol Javier Solana.
http://www.abc.es/hemeroteca/historico-28-02-2006/abc/Internacional/la-ue-determina-para-montenegro-las-condiciones-de-su-referendum-de-independencia-frente-a-serbia_142543258774.html

Tingueu per segur que tindrem un altre referèndum, però aquest cop, l'estat espanyol serà obligat no només a permetre-ho, sinó a coorganitzar-lo i a garantir que es faci en les condicions adequades.

Tot això, però, no succeïrà fins que Catalunya no declari la independència. Perquè cap estat del món no la declararà en el nostre nom.
 Així doncs, tinguem seny.
Proclamem la independència, com abans millor