Benvingut al bloc.
Passa i fes-hi una ullada. No tens gaire cosa a perdre, tret del temps.

dimarts, 22 de novembre del 2016

L'oferta que ens farà Espanya



Tothom sap que la clau de la independència de Catalunya és el reconeixement internacional.

L’anunci del referèndum ho ha trastocat tot. Jo continuo pensant que el referèndum, per poder tenir efecte, requerirà la participació de l’estat espanyol (obligat per la comunitat internacional). I que això només està garantit si nosaltres proclamem prèviament la independència.

Però he de reconèixer que l’afirmació «o referèndum o referèndum» ha estat una veritable sotragada al sistema i ha descol·locat a molts. Només cal veure el desconcert en determinades forces polítiques que fins fa quatre dies el defensaven.

Però a qui més està fent mal aquest anunci és al govern espanyol.

És molt complicat posicionar-se contra la democràcia a Europa, tret que els facis la feina bruta com fa Erdogan. Però no és el cas d’Espanya, que no te la capacitat de fer cap favor d’aquests als seus socis.

Si repassem els fets més significatius dels darrers mesos, veureu que tot té una certa lògica.

La comunitat internacional rep de primera mà informació de la diplomàcia catalana, que estem decidits a tirar endavant el referèndum amb o sense consentiment espanyol.

El que més preocupa a aquests estats i organitzacions, no és que hi hagi o no hi hagi un referèndum, ni tan sols la independència o no de Catalunya, sinó la incertesa. És a dir, que dins les fronteres internes de la UE hi hagi un espai econòmic important com és Catalunya, que estigui en un impasse jurídic, legal i sobre tot econòmic on ningú no sàpiga qui és l’autoritat.

El govern espanyol, encara en funcions, rep tota la pressió en primer lloc per formar un govern. El «cop d’estat» dins del PSOE, propiciat per Felipe González, arregla aquest assumpte.

Ara el Partido Popular intenta recuperar una mica de credibilitat davant els seus socis, obrint una aparença d’obertura de diàleg (condicionat, limitat, petit, però nou).

A Euskadi, un PNB acollonit amb la possibilitat que l’independentisme creixi seguint l’estela catalana, arriba a un pacte amb el PSE-PSOE. Els termes de l’acord parlen de reforma de l’Estatut, amb reconeixement nacional i s’esmenta una certa noció de bilateralitat, on Euskadi blindaria les competències exclusives.

Semblaria que l’Estatut català del 2006 -previ al ribot del Constitucional- ara és una opció factible.

Doncs ho heu endevinat: aquesta serà l’oferta espanyola: L’Estatut de 2006. «Catalunya és nació» en el preàmbul, evidentment desposseït de cap efecte jurídic, una certa ordinalitat en la fiscalitat, un tímid reconeixement de la pluralitat lingüística i algun traspàs de competències.

La pregunta és si aquesta oferta -que es produirà poc abans de la celebració del referèndum (seguint exemples com el canadenc o el britànic)- serà escoltada i se la creurà una part dels que avui votarien sí a la independència.

Cal treballar de valent des d’ara per a que el seny s’imposi. Després de 300 anys de submissió, és prou absurd pensar que tot canviarà a partir d’ara.

Convé recordar que ni tan sols els britànics han respectat els seus acords.

Però sentirem veus que demanaran una nova oportunitat. I no vindran de lluny, sinó de casa nostra.

La oportunitat de ser un país com qualsevol altre país del món la tenim nosaltres i la tenim ara.

L’oportunitat de seguir sent súbdits d’una altra nació, nosaltres i els nostres fills, ja te la regalo.