Els observadors internacionals han declarat que, malgrat el Govern de la Generalitat va fer correctament les coses (hi havia urnes, hi havia cens, hi havia seus electorals, hi havia paperetes del Sí i del No, hi havia les condicions per a que els ciutadans es pugessin expressar lliurement), la intervenció de l'estat espanyol, el segrest d'urnes, el tancament de col·legis i sobretot la violència, no permeten validar aquest referèndum segons els estàndards internacionals.
Què cal fer doncs? Ignorar els 2,286,217 vots emesos, un 90,18% dels quals votaren Sí a la República Catalana? Tirar pel dret i proclamar la independència en base a les lleis del Parlament?
Jo veig clar que el Govern de la Generalitat ha de traslladar els resultats del referèndum al Parlament, i que aquest ha de complir amb les lleis aprovades i proclamar la independència.
La raó és molt simple: si no ha hagut un referèndum validable internacionalment, és perquè els qui volen mantenir l'status quo ho van impedir. I si ho tornem a intentar, ho tornaran a impedir.
Per tant, l'únic desllorigador de la situació és la Declaració d'Independència, i aquesta és la única via de garantir els drets de tots els ciutadans de Catalunya.
Perquè la Declaració d'Independència trenca amb l'argument de que aquest és un afer intern de l'estat espanyol. A partir de la DI, l'assumpte passa a ser un afer internacional, que afecta molt especialment la Unió Europea, els creditors de l'estat espanyol i tots els països que tenen interessos a Catalunya (ciutadans, empreses, mercaderies, capitals, etc.)
Un cop declarada la independència, què faran tots ells? En primer lloc, exigiran saber qui mana a Catalunya. La resposta serà confusa. El Govern dirà que manem nosaltres. L'estat espanyol dirà que manen ells. Pot la comunitat internacional permetre que ni per un sol dia, no se sàpiga qui mana? A qui cal pagar impostos? A qui es pot reclamar? A qui s'ha de sol·licitar un permís?
Recrdem que Catalunya és un dels quatre motors industrials d'Europa. El port de Barcelona és el més important del Mediterrani. Som un eix de comunicació clau per al comerç entre la península ibèrica i Europa. No som una regió insignificant dins del context de l'economia europea.
Com va succeir a Montenegro, la Unió Europea exigirà dirimir aquest assumpte d'un cop i per sempre, de la única manera que es pot solucionar aquest assumpte: sabent amb claredat i sense ombre de dubte, què volen els ciutadans de Catalunya.
Posaran condicions. A Montenegro van exigir una participació superior al 50% i un vot favorable del 55% dels vots. Sabeu qui era aleshores el Representant de la Política Exterior i de Seguretat Ciutadana de la Unió Europea? L'espanyol Javier Solana.
http://www.abc.es/hemeroteca/historico-28-02-2006/abc/Internacional/la-ue-determina-para-montenegro-las-condiciones-de-su-referendum-de-independencia-frente-a-serbia_142543258774.html
Tingueu per segur que tindrem un altre referèndum, però aquest cop, l'estat espanyol serà obligat no només a permetre-ho, sinó a coorganitzar-lo i a garantir que es faci en les condicions adequades.
Tot això, però, no succeïrà fins que Catalunya no declari la independència. Perquè cap estat del món no la declararà en el nostre nom.
Així doncs, tinguem seny.
Proclamem la independència, com abans millor
