Benvolguda
Sra. Merkel,
M’adreço
a vostè en la seva qualitat de representant del poble alemany. Però
també com a representant de la gran banca i dels inversors del seu
país. I si m’ho permet, dels tenidors europeus del deute espanyol
a l’estranger.
Li
prego que entomem el problema obertament i que comencem ja a negociar
quin és el preu -en euros- que els catalans haurem de pagar per
poder comprar la nostra llibertat.
Jo
m’he atrevit a posar una xifra sobre la taula, com a proposta. Com
passa en tota negociació, voldria que despertés el seu interès en
la pròpia negociació. No és sols un valor de partida. És una
proposta que considero raonable per a les dues parts.
Entenc
la els motius que vostè pot tenir respecte de la independència de
Catalunya: qui es farà càrrec del monstruós deute de l’estat
espanyol? I a més, Com evitar l’efecte contagi que la
independència pot tenir en d’altres territoris europeus amb
vocació secessionista?
Espanya
deu aproximadament el 110% del seu PIB. La independència de Catalunya
podria comportar la immediata fallida de l’economia espanyola, cosa
que podria desestabilitzar tota la economia europea.
És
evident que Catalunya, per sí sola, no pot fer-se càrrec d’aquest
deute. Però sí d’una part.
La
meva proposta és que Catalunya es faci càrrec de 200,000 milions
d’euros en un termini de 25 anys. Això són uns 8,000 milions a l’any.
L’espoli
fiscal espanyol a Catalunya és aproximadament un 10% del PIB
català. Això són entre 10,000 i 16.000 milions d’euros
a l’any, (aproximadament).
La
idea és continuar contribuint amb la meitat d’aquesta quantitat
anual (un 5% del nostre PIB) per un període de 25 anys.
Aquest
seria el preu a pagar per la nostra llibertat. La nostra generació
es faria càrrec d’aquest pagament, a fi de deixar als nostres
fills i nets un país lliure, just i democràtic on viure.
Evidentment,
aquests diners es pagarien directament al Banc Central Europeu, ja
que, com pot imaginar, no tenim gaire confiança en com gestionen els
recursos els nostres veïns espanyols. I penso que vostès tampoc.
Amb
aquest esforç econòmic del poble de Catalunya, es podrien
alleugerir les tensions causades pel reconeixement de la República
Catalana en el sí de la Unió Europea.
Pensi-ho
bé. El poble de Catalunya està majoritàriament disposat a
esdevenir un país independent, tant sí com no. La Unió Europea
s’hi haurà d’implicar més tard o més d’hora. Un afer intern?
Vostè i jo sabem que ja no ho és. Aquest problema no desapareixerà
i deixar-ho en mans de l’estat espanyol no és molt bona idea, com
ja deu intuir.
Confio
que la proposta sigui del seu interès i aprofito per saludar-la molt
atentament
Enric
Molina
Ciutadà
de Catalunya
