El pla B és la DUI

 Encara que molts no se n’hagin adonat, ni a casa ni a fora, els catalans acabem d’aconseguir una victòria decisiva en una de les batalles més importants en el camí cap a la independència.

Fa cinc dies que s’ha constituït el Parlament de Catalunya, d’acord amb el que els catalans vàrem votar el passat 25 de novembre, i fa dos dies de la investidura del President Mas.

La importància d’aquest fet és que avui tenim un Parlament legítimament constituït, sorgit d’unes eleccions lliures i reconegudes de manera oficial fins i tot per l’estat espanyol. Un fet que pot ser cabdal més endavant.

Després de l’acord de govern entre CiU i ERC, la reacció de la caverna ha estat com sempre visceral, amb amenaces des del govern espanyol d’ofegar econòmicament Catalunya o d’usar tots els mitjans que permet la llei per aturar la celebració de la consulta. Es van quedar desconcertats un cop més perquè en el seu mapa mental això de la consulta sobre la independència és un invent d’Artur Mas per tapar casos de corrupció. Ells van inventar-se aquest argument per negar que van ser dos milions de persones que vam sortir al carrer els qui vam empènyer Mas a posar-se al capdavant. I de tant repetir-lo ells mateixos se l’han acabat creient.

Avui, quan comencen a digerir aquest acord que pensaven que no es produiria, el discurs està canviant. Ara el que toca dir és “el referèndum no es farà”.

Va començar Pedro J. Ramírez (us deixo el seus dos tuits del dia 18 de desembre, on amb una hora de diferència entre un i l’altre s’aprecia aquest canvi de discurs)

I aquesta és ara la línia adoptada pel Partido Popular. Fins i tot, Alícia Sánchez-Camacho ha fet servir aquest argument en el debat d’investidura del President: “la consulta no es farà perquè és il·legal”

Què els fa sentir-se tant segurs? Dues coses: Que ells tenen encara la clau de la caixa (de moment) i que la Constitución española -aquella mena de cosa indissoluble que regeix les lleis físiques de l’Univers- té un article que ja es va escriure amb la finalitat d’evitar que un dia Catalunya o Euskadi volguessin decidir res de debò elles soles. El famós article 155, que ara està en boca de Rosa Díez des de que es lleva fins que se’n va a dormir.

Aquest article diu això:

1. Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.
2. Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas.

Tant l’incompliment del dèficit, que podria implicar una intervenció de l’autonomia catalana, com aquest article 155 que directament ho permet, són la fusta de salvació d’Espanya segons sembla.

Doncs no. La constitució del Parlament i la investidura del President Mas són l’antídot. Si mai es decidissin a intentar intervenir o suspendre l’autonomia de Catalunya, aquest Parlament, legítimament constituït d’acord amb les lleis vigents a Catalunya i a l’Estat espanyol, amb totes les garanties democràtiques, amb una altíssima participació en les eleccions i amb una representació plural, podria fer en qualsevol moment una Declaració Unilateral d’Independència (la DUI), a l’estil de la que van fer els Estats Units d’Amèrica el 4 de juliol de 1776 (només per posar un exemple).

A partir d’aquell moment, la independència de Catalunya deixa de ser un afer intern de l’estat espanyol i passa a ser un afer de dret internacional, la qual exigirà que es celebri el referèndum, en aquest cas de ratificació de la decisió presa pel Parlament.

Aquí rau doncs la importància d'aquesta batalla que venim de guanyar.

Així doncs amb l’aplicació de l’article 155, només aconseguiran accelerar el procés. 

A mi ja em va bé.