La trampa (i com evitar-la)

Fa uns anys vaig tenir una conversa molt interessant amb un familiar meu. Parlàvem de la independència i ell em deia «és que vosaltres els independentistes...». De cop li vaig preguntar: «si demà et posen una urna al davant i et demanen si vols que Catalunya sigui un país independent o una comunitat autònoma espanyola, tu que votes?» «Votaria que sí» em va respondre. «Aleshores tu ets tan independentista com jo», li vaig dir. Però ell no se'n sentia!

Us explico això perquè als convençuts de vegades ens costa veure que hi ha força gent que davant d'un «sí» o «no» segurament votarien sí, però que no tenen la independència com a prioritat.

Jo estic molt preocupat per com s'està duent a terme aquest procés des del poder polític.

Com ha succeït abans al Quebec o a Escòcia, un «no» refreda la força de l'independentisme d'una manera que costa anys -molts anys- recuperar.

Per tant, si jo fós partidari de la unitat d'Espanya, faria tots els possibles per afavorir un vot negatiu a la independència.

Enfrontar-se directament al desig dels catalans a decidir és inútil. La gent

hagués passat pel damunt de qui ho intentés. De vegades cal moure's per no caure del cavall.

Però, si realment vols que guanyi el «sí» a la independència, no miraries d'afavorir aquest «sí» per tots els mitjans enlloc de dificultar-lo?

Si jo volgués que guanyés el «no», deixaria passar una data simbòlica com és el 2014, tricentenari de la pèrdua de les llibertats, amb una societat fortament mobilitzada i motivada, i miraria d'entretenir-los amb alguna cosa sense transcendència. Per exemple, un «procés participatiu liderat per la societat civil» (semblant a allò que ja vam fer grups de voluntaris els anys 2009, 2010 i 2011).

Va anar a votar molta gent, sí. Però van ser molts també els que no van molestar-se a anar-hi perquè no ens jugàvem res. I no només dels que votarien «no» si anés de debò. També dels que, com el meu parent, votarien «sí» si anés de veres. I és que aquella consulta no tenia cap efecte concret. Ni comprometia a ningú a res. Ho faries tu així, si volguessis el «sí»?

Si jo volgués que guanyés el «no», tiraria la pilota endavant per mirar de veure si es refredava la cosa. Esperaria que milloressin les condicions econòmiques. Esperaria canvis polítics a Espanya per veure si gent amb inquietuds socials i no només nacionals, decidien que pot ser bo quedar-se a acompanyar aquesta «revolta espanyola». Esperaria que aquest canvi polític obrís la porta a l'esperança de reformar la relació Catalunya-Espanya. Sis o set anys més pel cap baix de negociacions. Ho faries tu així, si volguessis el «sí»?

Si jo volgués que guanyés el «no», no faria cap mena de campanya des del Govern per explicar a la ciutadania els beneficis de la independència. Deixaria que això ho fessin entitats de la societat civil a qui escolten els convençuts i alguns dels que dubten. Deixaria aquesta labor per als quinze dies de campanya electoral. Com menys temps, millor. Ho faries tu així, si volguessis el «sí»?

Si jo volgués que guanyés el «no», anomenaria «plebiscitàries» unes eleccions autonòmiques i afirmaria que aquestes venen a substituir un referèndum. Però no em presentaria amb un únic punt de programa tipus «Si aconseguim majoria d'escons al Parlament de Catalunya declararem la independència aquella mateixa nit». Unes plebiscitàries de debó són per dir «sí» o «no». Però això no és el que ens plantegen. Ho faries tu així, si volguessis el «sí»?

Independentment de que els partidaris del «sí» es presentin junts o separats (aquesta ha estat la gran discussió!), el que està clar és que partits com el PSC-PSOE, PP, C's, UpyD, Podemos, Guanyem o segurament ICV entre d'altres comptaran com a vots pel «no» perquè no duran en el seus programes la independència de Catalunya. Quants dels que votaran a aquests partits, potser haguessin dipositat una papereta amb el «sí» en un referèndum de «sí» o «no»? I ara compara-ho amb quants dels no-independentistes votaran als partits del «sí»?

Si cada vot és important, no estem donant avantatge als del «no»?

Ho faries tu així, si volguessis el «sí»?

La trampa no és que ens deixin votar o no. La trampa és afavorir el «no».

Subtilment.

Hi ha una manera, però, d'intentar evitar-la. Ja ens podem posar a treballar des d'ara mateix per a convèncer als dos milions de persones que hem estat sortint any rere any al carrer, de que votin només als qui ens assegurin que la nit del 27 de setembre sortiran al balcó a declarar la independència de Catalunya al món.

I no donar NI UN SOL VOT a qui no es comprometi a fer-ho.

Aquesta feina podria ser el repte d'Assemblea Nacional Catalana. Un repte molt més efectiu que una nova manifestació.