Els
qui vam participar
en el moviment de les Consultes sobre
la independència
el 2009 i 2010 i en la consulta participativa del 9-N, ja hauríem de
saber-ho.
Un
referèndum unilateral i no acordat no
és del tot inútil. Serveix per unir-nos en una tasca compartida.
Serveix per divulgar el missatge. Serveix per engrescar-nos. És un
moment especial...per a nosaltres.
Només
per a nosaltres, els qui volem
i lluitem per la independència de Catalunya.
No
serveix per a gaire cosa més, ni tan sols per comptar els vots
favorables a la independència.
No
coneixeu ningú
que es quedà a casa el 9-N o durant les consultes sobre la
independència, malgrat que votaria Sí en un referèndum de debò?
Jo
sí. Més
d’un.
Hem
de fer un referèndum. I ha de ser vinculant. I ha de participar
tothom, els del Sí i els del No. I aquests darrers (i uns quants
dels altres) només participaran si això va de veres.
I
un referèndum de debò, és un referèndum acordat amb l’estat
espanyol.
En
això estic d’acord amb la gent de
Podemos-UnidosPodemos-CatalunyaSÍQueEsPot-EnComú-Iniciativa-ElsVerds-EsquerraUnidaiAlternativa-Etc.
Però
aquí s’acaben les coincidències.
Perquè
jo sóc realista. L’estat espanyol MAI
no acceptarà voluntàriament
fer un referèndum acordat.
Perquè no en tenen cap
necessitat. Si el fan, és
probable que el perdin. Si
no el fan, ja han guanyat.
Aleshores,
com es pot fer?
Molt senzill: proclamant la independència de
Catalunya des del Parlament, elegit democràticament el 27-S, amb
majoria absoluta independentista.
En
la proclamació formal de la independència de Catalunya,
el Govern ha de fer una crida a les Nacions Unides, la Unió Europea
i tots aquells estats que posseeixen part del deute de l’estat
espanyol, comunicant-los
la voluntat de fer un referèndum de RATIFICACIÓ
de la proclamació de la independència.
En
proclamar la independència, Catalunya deixa automàticament de ser
un assumpte
intern del Regne d’Espanya i passa a ser un afer internacional que
cal resoldre de la manera més ràpida possible.
Per
pura necessitat. I pel pànic dels inversors internacionals a que una
independència no pactada posi
en risc el cobrament del
deute.
Fer
un referèndum unilateral, sense proclamar-nos primer independents,
és com unir 400
kms. de
persones agafades de les mans. Espectacular. Emocionant. Impactant.
Però seguim sent espanyols.
Que
el referèndum no sigui la reclamació del poble
de Catalunya, sinó una exigència de la UE i de la comunitat
internacional.
Aquesta
és la única via per tenir-ne un de debò.
Que
Espanya no tingui més remei que acceptar-lo
I
que els votants de
Podemos, PSOES Ciudadanos y Pps es vegin obligats a participar per
defensar la possessió de Catalunya per part de l’estat espanyol.
EL
RUI no és una bona idea.
Proclamar
la independència i anunciar un referèndum de ratificació, és la
millor eina per a fer-lo acordat i vinculant, i per a que sigui
reconegut internacionalment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada