El deure de decidir

Aquest escrit és una crida als simpatitzants, afiliats i votants de Convergència i Unió que creieu com jo mateix, que la independència de Catalunya és la única possibilitat de supervivència de la nostra nació, de la nostra llengua i de la nostra cultura.
Una crida dirigida especialment a vosaltres, per que sense el vostre compromís, el dels votants independentistes de CiU, no arribarem mai a la independència.
La clau la teniu vosaltres. I és una enorme responsabilitat.

Els números:

El darrer Baròmetre d'Opinió Política del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió) que depen del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, va preguntar "Si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya, vostè què faria?" i un 42.9% dels enquestats va dir que votaria que si, un 28,2% que votaria que no, un 23.3% s'abstindria i el 5,7% no saben, no contesten o donen altres respostes.

Poso demà en negreta, per a deixar clar que la pregunta no parlava d'un referèndum el 2020 o el dia que tothom a Catalunya sigui independentista

Si no faig malament els números, un 37.6% dels partidaris de la independència van votar CiU a les darreres eleccions al Parlament, un 13% van votar ERC i un 4.1% van votar SI

Totes aquestes xifres són molt coherents amb d'altres enquestes: L'independentisme es reflecteix en prop d'un 20% a les institucions (Parlament, Corts espanyoles, Ajuntaments...) per que CiU no es considerada com una força independentista.
Però la majoria dels votants de CiU (un 54.9% a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya) contesten que sí a la independència. Un 21% votarien no, i un 19,3% contesten que s'abstindrien.

El deure de decidir:
Aquesta expressió la vaig treure d'un article de Salvador Cardús al diari Avui, que em va donar a conèixer la Plataforma per l'Autodeterminació a Sabadell (@pasabadell a Twitter).
Hem estat tots parlant del Dret a Decidir des de fa força temps. I el 10 de juliol de 2010 va sortir al carrer un munt de gent rere aquesta reivindicació.
Aquella manifestació va obrir els ulls a molta gent sobre el nombre real d'independentistes d'aquest país.
Calia reafirmar davant tothom que Som una Nació.
Però el Dret a Decidir no calia demanar-lo. Ja el teníem. El tenim

El que cal és donar el següent pas: Ara hem de decidir.

El Pacte Fiscal:
A les eleccions a les Cortes espanyoles, CiU presenta de cap de llista una persona no només contrària, sinó obertament hostil a la independència de Catalunya. Una persona que parla de governs de concentració amb PP i PSOE i que voldria ser ministre d'un Estat que extreu cada any de Catalunya el 10% de la riquesa que generem i no la retorna.
Un Estat que exigeix retallades als pressupostos de la Generalitat de Catalunya, mentre acumula un 76% del total del deute espanyol, malgrat espoliar la riquesa generada fonamentalment a les Illes, Catalunya i València.
Mentrestant a Catalunya, un 20,4% de la població viu sota el llindar de la pobresa (dades de 2010).
Un de cada cinc catalans.

La proposta de CiU és la de negociar un Pacte Fiscal amb el govern que surti de les eleccions generals a l'Estat espanyol.

Un Pacte Fiscal que, d'acord amb la la interpretació de la Constitución Española, reflectida en la sentència sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del màxim intèrpret d'aquest text, (el Tribunal Constitucional), no pot ser negociat bil·lateralment (qualsevol comunitat Autònoma el podria recórrer i guanyar el recurs davant el TC).
Un Pacte Fiscal que no podria modificar lleis orgàniques com la LOFCA sense una majoria absoluta al Congreso de los Diputados. No cal dir que, en el cas improbable que s'aconseguís, un pacte d'aquest tipus podria ser revocat pel mateix procediment.

Fins i tot el Concert econòmic basc va haver de ser "blindat" malgrat estar reconegut expressament per la Constitución, per a evitar que els governs de Madrid el desvirtuessin. Quina garantia de compliment pot tenir un pacte fiscal amb qui pot desfer-lo l'endemà?

Per la seva naturalesa,doncs, un Pacte Fiscal és paper mullat sense un canvi constitucional. Pot ser alterat o fins i tot anul·lat en qualsevol moment, per que no modifica la situació de submissió del Govern de Catalunya respecte del Gobierno del Estado.
No modifica el repartiment de poders entre Catalunya i Espanya.
El Pacte Fiscal només seria respectat en cas que l'Estat espanyol volgués actuar amb lleialtat amb Catalunya.
Un pacte basat en la confiança mútua.
No cal dir res més.

Què podeu fer els votants independentistes de CiU?:

Com he dit abans, vosaltres teniu la clau i la responsabilitat de dur Catalunya a la independència.
I perdoneu la gosadia, però crec que us correspon assumir el Deure de Decidir.

Els dubtes de la coalició, per por de perdre el vot del 21% de simpatitzants que votarien no a la independència, i el vot d'una bona part del 19,3% que contesten que s'abstindrien en el referèndum, ens condemna a tots a seguir empobrint-nos cada dia més i a veure com la nostra supervivència com a país no depèn de nosaltres sinó dels espanyols.

La meva proposta és la següent

Manifesteu a la direcció del partit el vostre compromís ferm amb la independència de Catalunya per mitjà d'un correu electrònic al web de CiU, amb l'avís que no votareu CiU a les properes eleccions al Senado y al Congreso si la proposta és la negociació d'un Pacte Fiscal amb l'Estat espanyol, sinó que ho fareu només si CiU engega des d'ara la transició nacional cap a l'Estat propi declarant-ho obertament en el seu programa electoral.
Podeu enviar còpia també al web de Antoni Duran i Lleida i al del M.H. President Artur Mas

Només si la direcció de CiU veu perillar una part significativa del vot del 59% dels seus electors a canvi de preservar el 21% dels seus votants partidaris del no, la independència de Catalunya pot ser una realitat.
Això només ho podeu fer vosaltres, des de CiU.
Només pots fer-ho tu.