Som majoria, però no ens ho creiem.

(NOTA: REEDITAT EL 2/3/2012 AMB LES DADES DEL NOU BARÒMETRE DEL CEO)

Mentre les enquestes publicades en els darrers mesos ens diuen que la majoria dels ciutadans de Catalunya votaríem “Sí” en cas que demà mateix es fes un referèndum sobre la independència, (amb percentatges d’entre el 45-55% dels enquestats contra un 25-30% de votants contraris, depenent de l’enquesta), són moltes les veus que continuen negant que existeixi aquesta majoria

Aquestes veus no responen a un perfil ideològic concret: és cert que aquest és un discurs amplament emprat pels que en són contraris, però també són molts els partidaris de la independència que creuen que, arribat el moment, el referèndum es perdria. Aquesta percepció també surt reflectida a les mateixes enquestes.

A què respon aquesta diferència entre el nombre de gent que respon que votaria “Sí” i la percepció que una bona part d’aquesta mateixa gent té de que no som la majoria?

Des del meu punt de vista, la clau d’aquesta aparent contradicció rau en la definició de la paraula ”independentista”.

Si llegim amb cura la enquesta del CEO de març de 2012 un 29% dels enquestats tenen com a prioritat la independència, mentre que un percentatge molt similar (30,8%) desitjarien ser un estat dins d’una Espanya federal, i un altre 27.8% voldrien que Catalunya seguís sent una Comunitat Autònoma.

En la mateixa enquesta, un 44.6% dels enquestats afirmen que votarien “Sí” i només un 24,7% votarien que "No".

Això vol dir que una bona part dels que desitjarien que Catalunya fos un estat dins d’una Espanya federal votarien “Sí” en el referèndum. Són independentistes? Si els ho preguntem, molts ens respondran que no.

Una de les raons al meu entendre, és que la paraula “independentista” és utilitzada majoritàriament per definir als “activistes per la independència”, i no pas per a anomenar a tots aquells que “votarien Sí en un referèndum per la independència”

És veritat que els “activistes per la independència” no som la majoria de la població (ni tan sols si entenem per “activistes” no solament els afiliats a partits, entitats i organitzacions que treballen en diferents àmbits per aquesta causa sinó també aquells que voten a partits polítics explícitament independentistes com ara les CUP, Si, RCat, ERC o DC entre d’altres).

No és estrany, però. Si mesuréssim el nombre de treballadors en actiu només pels que estan afiliats als sindicats o el nombre de conductors pels que són socis del RACC, tots estaríem d’acord que el resultat no seria real, ja que reflectiria només una part de la realitat.

D’entre els enquestats que responen que votarien “Sí” hi ha molts que voten habitualment a CiU (més d’un 55% dels seus votants segons la enquesta del CEO abans mencionada), d’altres que voten PSC (un 27.2% dels electors d’aquest partit), n’hi ha que voten ICV (45.9% dels electors) i fins i tot n’hi ha que voten PP (un gens menyspreable 9%). Això al marge dels votants dels partits explícitament independentistes mencionats abans o dels abstencionistes, partidaris del vot en blanc, vot nul, etc. que afirmen que votarien afirmativament en el referèndum.

Hi ha molta gent que quan li preguntes si és independentista et respondrà que no, perquè no se’n senten, no s’identifiquen a sí mateixos amb aquest adjectiu. Perquè ells no són “activistes de la independència”. O potser perquè ells desitjarien una altra solució, però ja no la creuen possible. (La evolució seguida pel M.H. President Pujol en aquest sentit és molt representativa d’un ample sector de la població de Catalunya).

Quan els preguntes, però, què votarien si diumenge vinent es celebrés un referèndum oficial i vinculant, la resposta majoritària a Catalunya ja és “votaria que Sí”.

Els catalans disposats a votar “Sí” representem una majoria molt més ampla que no pas la que tenen els escocesos partidaris de la independència. (Un 44% de partidaris, mentre que un 45% en són contraris, segons el sondeigde la revista britànica “New Statesman”). Malgrat tot, donem per descomptat que ells faran el referèndum i el guanyaran mentre que nosaltres el perdríem, si mai arribéssim a fer-lo.

Cal trencar amb la repetida afirmació de que l’independentisme és minoritari a casa nostra. L’activisme independentista no és majoritari, i això és lògic (per molt que ja voldrien moltes causes tenir el nombre de gent implicada que te l’independentisme).

Però l’independentisme entès com a “persones que votarien Sí en un referèndum” sí que n’és, de majoritari. I si bé molts partidaris del manteniment de Catalunya com una regió d’Espanya seguiran fent servir l’argument de la poca representativitat de l’independentisme per mantenir la situació actual, cal que els partidaris de que Catalunya sigui un estat, fins i tot aquells que no es senten identificats amb el mot “independentista”, comencem a assumir que si estàs disposat a votar “Sí” en un referèndum és senzillament perquè encara que no t’ho creguis, tu també ho ets.