La manifestació de l’11 de setembre d’enguany
té unes característiques diferents de la manifestació del 10 de juliol de 2010
però té una cosa en comú que ens fa sentir a molts com si estiguéssim en un
etern dia de la marmota.
Enguany no ens manifestarem per reclamar a
l’Estat espanyol que ens respecti com a catalans i que ens reconegui el nostre
dret a decidir.
El lema de la manifestació d’enguany, Catalunya nou estat d’Europa, no va
adreçat a l’Estat espanyol ni tampoc a les institucions europees o a la comunitat
internacional malgrat estic segur que tots ells n’estaran molt pendents,
especialment perquè aquella mateixa setmana s’ha de decidir el rescat financer
d’Espanya i tot el que succeeixi en l’estat al qual pertanyem encara, serà
seguit de prop pels governs i els mitjans de comunicació.
La manifestació d’enguany va adreçada als
nostres representants polítics.
És a ells als qui demanem que en qualitat
de representants nostres, iniciïn el procés de secessió. Més de cinc-cents
alcaldes de tot Catalunya ja s’hi han implicat. Alguns dels grups parlamentaris
ja hi estan disposats.
Comunicadors i representants polítics, dins
i fora del Govern, han opinat sobre si el Molt Honorable President Mas hauria d’anar
o no a la manifestació i de quina manera, així com quin significat tindria la
seva presència.
Jo sóc de l’opinió que el President no ha d’anar
en una manifestació que li demana, com a President del país i com a president
de Convergència Democràtica de Catalunya i de la coalició convergència i Unió,
que declari la independència al Parlament.
És absurd que el President es manifesti per
demanar coses que depenen d’ell mateix.
Si el President comparteix el lema de la
manifestació i vol fer costat al seu poble en una manifestació que es preveu
multitudinària, el que ha de fer des del meu punt de vista és esperar al
Parlament l’arribada de la capçalera de la manifestació, rebre els
representants de l’Assemblea Nacional Catalana i anunciar formalment l’inici
del procés de secessió.
Si no vol fer aquest pas, voldria
demanar-li que per dignitat i per respecte a la gent que ens manifestarem l’11
de setembre, no es situï rere una pancarta diferent.
Recordem el vergonyós exercici d’hipocresia
política de l’anterior President el 10 de juliol, manifestant-se per quelcom en
què ell mateix no hi creia i desmarcant-se de la pancarta i del lema de la
manifestació.
No tornarem a fer el mateix, oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada