L'article 1.2 del Títol Preliminar de
la Constitució Espanyola de 1978 diu que “La soberanía
nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del
Estado.”
Aquest és un dels arguments que donen
els unionistes contínuament per negar la possibilitat de la
celebració d'un referèndum a Catalunya sobre la seva independència.
En base a aquest article, ens diuen que
el referèndum s'hauria de celebrar a tot l'estat espanyol, segurs de
que aquesta és la única possibilitat que tenen de guanyar-lo.
Per què no analitzem doncs aquesta
possibilitat?
En primer lloc, caldria que en un
referèndum d'aquest tipus celebrat a tot l'estat espanyol, es
comptabilitzessin els resultats que s'obtinguessin a Catalunya
separadament dels obtinguts en el conjunt de l'estat espanyol actual.
Perquè mentre a Catalunya estaríem
parlant de la decisió dels catalans de ser o no ser, a la resta de
l'estat espanyol actual el que s'estaria decidint seria si els
ciutadans d'un altre lloc (Catalunya) han de ser o no ser.
És fàcil entendre que tot i ser el
mateix referèndum, amb la mateixa pregunta, s'estan contestant dues
coses molt diferents. Per tant, l'anàlisi del resultat del
referèndum hauria de ser diferenciat per allò que s'ha decidit en
un lloc o en l'altre.
I evidentment la pregunta hauria de ser
clara i de resposta inequívoca: sí o no. Que el resultat no es
pogués interpretar interessadament en un sentit o en l'altre. Aquí,
els britànics i els escocesos ens han donat la feina feta:
“Catalunya hauria de ser un estat independent? Sí o No?”
Una pregunta que no admet dobles
lectures i prou neutral com per no decantar la resposta en un sentit
o en un altre.
I finalment, aquest referèndum
requeriria la presència d'observadors internacionals (Nacions
Unides?) especialment arreu de l'estat, a fi d'evitar temptacions de
trampejar unes votacions com va passar el les darreres autonòmiques
amb els catalans residents a l'estranger. Què no passaria en pobles
o barris de ciutats arreu de l'estat espanyol amb les paperetes i les
urnes per votar el destí dels catalans? Garantir la netedat d'un
referèndum d'aquest tipus no es pot deixar en mans d'una de les
parts.
Fent-ho així, tots sabem ja a aquestes
alçades que els resultats a Catalunya i a la resta de l'estat
espanyol actual serien completament oposats: victòria del sí a
Catalunya i victòria del no a la resta.
Tot i que també estic segur que
malgrat la imatge generalitzada d'uns ciutadans espanyols unànimement
contraris a que Catalunya decideixi el seu destí, molts es durien
una gran sorpresa amb el resultat.
Primer perquè l'abstenció a molts
llocs de l'estat seria força elevada. La gent és més intel·ligent
del que alguns pensen, i molts ciutadans de l'estat considerarien que
aquest no és assumpte seu i que el que els catalans vulguem decidir
no els correspon a ells impedir-ho.
En segon lloc perquè Espanya no és un
país d'una única sensibilitat en aquest tema. Molts ciutadans
d'Euskadi, Galícia, Andalusia, les Illes, País Valencià, Aragó,
Canàries, i una bona quantitat de madrilenys entre altres, estic
segur que votarien que sí, que Catalunya hauria de ser independent perquè així ho volen els seus ciutadans i perquè és un sentiment compartit per ciutadans d'altres nacions de l'estat.
M'agradaria veure quin seria el
resultat a un lloc i l'altre.
Per suposat, el nostre destí, el destí
de Catalunya, el decidirem els catalans.
Però si volen que fem un referèndum
arreu de l'estat actual, i estan disposats a acceptar les premisses
anteriors, per què no?
Si a Espanya guanyés el Sí a la independència i a Catalunya el No, que passaria? S'obligaria a Catalunya a independitzar-se malgrat que els catalans diguessin no? Doncs al revés tampoc. Si els espanyols no ens poden obligar a independitzar-nos, tampoc poden prohibir que ens independitzem.
ResponElimina