Han passat dos dies des de la històrica
Via Catalana cap a la Independència, i ens hem felicitat tots els
que hi vam participar per l'èxit, per haver-ho
aconseguit i per la imatge de civisme i compromís que vam ser
capaços d'oferir al món.
Avui però, el que vull expressar en
aquest bloc és el meu reconeixement i el meu agraïment a totes les
persones que no us vau sentir cridades a participar en aquesta acció.
Persones que teniu sensibilitats diferents de la meva respecte del
present i del futur de Catalunya. Persones que us sentiu catalanes i
espanyoles, només espanyoles, més catalanes que espanyoles, més
espanyoles que catalanes, que no sentiu res de tot això o tot el
contrari. No em veig capaç de definir o de posar etiquetes als
sentiments de ningú, però voldria que s'entengués que és a tots
vosaltres als qui m'adreço.
I vull donar-vos les gràcies perquè
la diada d'enguany, com la de l'any passat, ha estat novament també
una mostra del vostre civisme i de tolerància.
Hem ocupat carrers i carreteres, hem
entorpit la mobilitat en un dia festiu. Segurament hem causat alguna
molèstia a algú.
I hem pogut comptar un cop més amb la
vostra paciència i el vostre respecte al dret a manifestar-nos per
un canvi que vosaltres no compartiu.
No hi ha ni una gota d'ironia en aquest
escrit. Parlo amb sinceritat. Penso que l'èxit de Catalunya és que
hem construït un espai (país, terra, nació, regió, comunitat
autònoma, el que tu en vulguis dir), on hem sabut posar la
convivència al damunt de tot.
Hi ha qui parla de fractures i de
divisions. Sabem que no és cert.
No renunciarem (ni uns ni els altres) a
lluitar per les nostres idees. Però estic molt convençut que tampoc
no renunciarem mai cap de nosaltres al nostre tresor més preuat.
Per tot això, un cop més, gràcies a
tots els que no compartiu les meves idees però sí els meus valors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada